El que m’ha tocat a mi inicialment es acabar de passar el cable de senyal fins al quarto de bateries de l’OPD i un altre línea fins el laboratori. Ho he estat fent tot el dia amb l’Alimami, enfilant-me pel fals sostre, passant cable pels tubs, enfilant-me a escales que son tot menys estables, i al final a passat el que tenia que passar, m’he caigut d’un falç sostre ( no os espanteu, estic bé¡¡), nomes el susto, el meu i el de la gent del laboratori de que sobte els ha aparegut un opoto com caigut del cel, i mai millor dit.
Estava estirat panxa a terra al falç sostre del laboratori intentant passar el cable pel forat que hi havia, i al aixecar-me me repenjat a les bigues (que es on es segur), però clar, per fer força he posat els genolls a sobre la part de fusta, i llavors de cop, cap avall, sort que me agafat amb el braç esquerra a la fusta del costat (un petit morat i unes esgarrapades com a resultat), i amb l’altre mà al travesser de davant, llavors al gent del laboratori m’ha subjectat les cames i les a acompanya a sobre d’una nevera baixa, d’alli ja he pogut baixar tranquil·lament............susto controlat¡¡¡ (os adjunto una foto perque veieu com a quedat el sostre despres de la meva “aparcició”)
A las 13 hores hem acompanyat a l’Oliver a fer una placa, perquè li fa força mal, sembla que hi pugui haver una petita fissura, o sigui que l’embenament tipus guix no li toca ningú. Avui hem hagut de dinar una mica abans perquè necessitaven les taules i les cadires per preparar el sopar de la nit.
Quan he acabat he anat a Telemedicina a respondre uns quants e-mails de feina, i a les 15:30 ja m’han vingut a buscar els de manteniment perquè hi havia entrenament de futbol, no era fins a les 16 hores, pero l’han avançat per poder anar a la missa de les 17:30. Total que deixa-ho tot, ves a buscar la pilota i prepara la tàctica i els jugadors, en deien “you coach”, i jo els deia, “no no, I’m player”, i ells deien, “Yes, yes, you coach and player”, total que hem estat pilotejant una mica i veient com juga cada un per fer-lo jugar a un lloc o altre.
Dutxa rapida i cap a les 17:15 a la porta de la OPD perquè d’alli sortia la processo, si heu llegit bé, en processo fins a l’església.
S’ha de dir que totes les noies voluntàries lluïen les seves millors gales, ja que ens havien dit que el sopar avui era de gala, per tant tots mudats¡¡¡¡
La veritat es que com a concepte la missa es similar a la que fem a l’Hospital pel dia de Sant Joan de Deu, canta una coral, hi ha ofrenes dels departaments, etc, però la posada en escena no te res a veure, realment es espectacular, s’ha de viure en directe, ni fotos, ni vídeo, ni res, tothom canta, balla, piquen de mans............increïble, i al final quan ja s’anava fent fosc nomes estava l’església il·luminada per les espelmes de l’altar, la veritat es que era una imatge que et queda dins, et deixes portar per la foscor, la musica , el ritme, realment es per viure-ho com a mínim un cop.
Quan hem acabat ens hem dirigit cap a la nova casa dels germans, allí faríem els sopar de gala, estaven els Josefins, les Clarisses, els Voluntaris i els Germans. A estat un sopar amb una mica de suspens....tots estaven pendents dels sms que m’enviava un amic meu des de el camp, sobre el partit del Barça- Arsenal, el 1-0, l’empat, l’expulsió, el 2-1, el penal.............el 3-1, i els interminables minuts finals fins que a arribat el sms de final del partit estem classificats, llavors tots celebrant-ho, els demes no entenien res..........jejejejejejeje.
El sopar a estat força bé, diferent, a l’aire lliure, en diferents taules, tots barrejats, on cada un a fet alguna cosa, les noies han fet una truita de patates, les clarisses el pastis, etc.
Al final hi ha hagut una mica de música i poca ballaruca, la veritat, però a estat força bé, els voluntaris els últims a retirar-nos, com no¡¡¡
Hem continuat una estona al porxo xerrant tranquil·lament fins que a estat l’hora d’anar a dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario