El perque d'aquest Blog

En aquest Blog explicare les meves vivencies aquests mesos a Sierra Leona, i aixi serà una manera de no perdre el contacte amb la gent que esteu aqui, espero que os sigui interesant ¡¡

lunes, 28 de febrero de 2011

DILLUNS 28 DE FEBRER

Torna a ser dilluns, avui costa aixecar-se, he dormit poc, no se si es que tinc mitja insolació o que...........però he dormit poquet.

Per començar, he hagut de posar una rentadora, clar que pel que serveix, més que netejar, remulla la roba, perquè tampoc la esbandeix ni la seca. Quan torni no se si haure de tirar la meitat de la roba perquè no se si aconseguiré fer-la neta¡¡

A primera hora he estat parlant amb el Dani i, l’Oliver del projecte de la nova UCI, al final el que hem quedat es que farem dues noves línees per aquesta zona directament del quadre de la solar, una per la llum i l’altre pels endolls.
He anat a veure el Germà Johannnes i li explicat el projecte (tot això en angles, i ho ha entès................ho això m’ha semblat¡¡), a estat d’acord, ells ja havien començat a posar canal per aprofitar les línees existents per alimentar els endolls, i ho hem parat tot.
El que farem serà, primer de tot, fer arribar les dues noves línees fins a l’espai de la UCI, un cop allí mitjançant canal, alimentarem cada capçal de llit (només n’hi ha 5), com si fos una lluminària de capçalera convencional. Aquí tenim dos opcions, ho mecanitzar els endolls a la canal, per la qual cosa encasi-te’m una canal ample que en principi no tenen, o bé fem la tirada de cable amb canal primeta que si que tenen i li adaptem ala punta els allargos ja existents amb bases d’endolls tant africans com europeus.
En principi hem quedat que posarem 4 endolls de base europea i dos d’africans, tenint en compte que la majoria d’equips van amb endoll europeu.
El perill que hi ha es que utilitzin les bases d’endoll per altres usos, carregar mòbils, carregar ordinadors, etc, i sobrecarreguin la línea.

Desprès he anat a seguir treballant a Telemedicina en el Protocols de Manteniment. Ja els tinc adaptats a la realitat d’aquí, ara toca traduir-los i desprès passar-los a un format excel perquè el puguin utilitzar.

Abans d’anar a dinar he anat a estendre la roba, abans escorre-la clar, perquè surt xorrejant, sort que aquí s’asseca enseguida, però queda com encarcarada perquè com no esbandeix el sabó, queda com emmidonada...........i no os explico a l’hora de posar-se la roba intima...........comodíssim, vaja¡¡¡¡¡.

A la tarda he continuat amb els protocols fins que s’ha acabat la llum, avui ven tard, cap a les 17:30.

El que hem estat fent fins l’hora de sopar es planificant les feines a fer el propers dies, repartint-nos les tasques entre el Dani, l’Oliver la Mireia i jo, el projecte avança i ara bé la feina feixuda de redistribuir les línees elèctriques de les zones ja en funcionament.

Per tant, avui no he anat a jugar a futbol, primer perquè hem estat fent aquest replanteig, però també perquè el seny a passat per davant de les ganes de jugar, no em fa molt mal, però tinc una mica de molèsties encara i he preferit no arriscar-me i fer repòs, a veure com estic dimecres¡¡



Desprès de sopar, a la sala de Telemedicina per veure qui de vosaltres esta connectat i poder xatejar una estona.

Ah, avui os posaré unes fotos més, son dels poblets que hem anat passant, a veure que os assemblen¡¡
Pel que he vist les de la platja os han agradat força, procuraré anar penjant més.

Una abraçada a tots¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

DIUMENGE DE PLATJA A TOKEH

Dia 31:

Avui ens hem llevat d’hora i cap a les 9 del mati ja marxàvem cap a la platja, al final hem anat 7.

Hem arribat a la platja cap a les 11 i pico, perquè abans se’ns a quedat el cotxe en un tros de sorra i l’hem hagut de treure, res greu, posant unes pedres sota les rodes ho hem pogut fer i continuar la marxa, l’anècdota del dia¡¡

Avui hem anat a la platja de Tokeh, un altre platja fantàstica, realment les platges d’aquí no tenen res que envejar a les de llocs tant famosos com el carib, i fins i tot per el meu gust son millors, ja que estan més verges, menys explotades.
Realment crec que son platges per a parelles d’enamorats, son ideals, platges de sorra blanca, poc fondes, per tant ideals per jugar, amb l’aigua tebiona, per tant ideals per estar molta estona dins l’aigua, molt llargues, per tant ideals per caminar junts agafats de la mà, amb la sorra dura i compacta, per tant ideals per escriure missatges d’amor a la sorra i mirar com les onades ho va esborrant mentre el sol es va ponent, solitàries, sense ningú que t’envolti, per tant ideals per menjar-te a petons a la teva parella...........en fi ideals...........llavors, es quan els companys diuen: ENRIC¡¡¡¡, el dinar esta a taula¡¡¡, t’aixeques de l’hamaca, et remulles i penses..............que maco que seria¡¡¡.

Això si, per dinar un peix boníssim (ignorem el nom, ho sento¡), i barracuda, acompanyat d’arròs (com no¡¡¡), i de lluca feta com patates fregides, tot acompanyat d’una cocacola, fantàstic¡¡¡¡

Ara, que se’m fa estrany anar a la platja i no jugar a pales, m’he passat els darrers 10 anys, jugant a pales amb la Mireia cada cop que anava a la platja, i ara, platja sense pales es fa estrany..............per cert, Mire, ves-te preparant per aquest estiu et tornaré a donar pallissa.............jejejeje.

Desprès de dinar, una estona més de solet i aigua, i de tornada cap a casa, arriben a cap a les set, temps just per dutxar-nos arreglar-nos i anar a sopar.

Per cert, en diuen els companys que ja estic negrito, i la veritat, es que quan m’he vist al mirall.......ho haig de reconèixer, semblo mulatito............jejejejeje

Bé, ja s’ha acabat el cap de setmana, demà tornem a la feina, a més el Germà Johannes m’ha demanat que li doni un cop de mà amb el disseny i distribució de la nova UCi que volen muntar, o sigui que tindre feina, ja os explicaré.

Una abraçada a tots ¡¡¡¡

DISSABTE TRANQUIL·LET

Avui m’he adonat de que ja estic sota mínims en quan a aliments es refereix, del que vaig portar nomes em queden dues llaunes de tonyina (no em preocupa gaire perquè aquí en puc aconseguir), una bossa d’avellanes i una d’ametlles, una mica de llonganissa i una bossa al buit de pernil salat...........i encara queda un mes, haurem de subsistir¡¡¡¡¡.

Per la resta, dia molt tranquil·let, a primera hora he estat treballant a l’ordinador fins que he tingut una visita al messenger, i la veritat estava tant a gust que no m’he adonat i hem estat xerrant fins l’hora d’anar a dinar, es el que passa quan s’està en bona companyia......les hores passen rapides.

A la tarda he fet una mica de migdiada, una mica només, eh¡¡, i he acabat de llegir el sisè llibre, i ja he començat el setè.

Hem estat fent una mica de tertúlia al porxo fins a l’hora de sopar i desprès de sopar hem tornat al porxo i hem estat tots plegats parlant, rient, explicant anècdotes i preparant el que farem demà, al final hem decidit anar-nos  dormir aviat, per anar demà a la platja.

La veritat es que hem tingut molta sort perquè hi ha un grup de gent molt maca, tothom col·labora en tot, no hi ha discussions, hi ha bon ambient, i això es molt important, fa l’estada aquí molt més agradable.

Ah, abans d’anar a dormir m’han donat una molt bona noticia per acabar el dia, Mallorca 0 – Barça 3, i a sobre el Madrid no a passat de l’empat a zero amb el Depor, o sigui que ara estem a 7 punts, poc a poc, anem sumant¡¡¡
Bona nit¡¡¡¡¡¡¡¡

sábado, 26 de febrero de 2011

AVUI FA UN MES QUE VAREM ARRIBAR ¡¡¡¡¡

Avui ja fa quatre setmanes que varem arribar el Dani i jo, que ràpid que ha passat.

A primera hora he rebut la trucada del Germà Fernando, hem estat parlant una mica de com va tot el projecte per aquí, i m’ha explicat una mica per sobre els problemes d’aquests dies a l’Hospital amb la nova escomesa de FECSA, però per l’Oscar ja se que el tema es va solventar aquest dijous finalment, o això esperem¡¡
També m’han explicat altres fonts la bona feina de tot l’equip de manteniment, n’estic molt orgullós de tots ells, no solament son bona gent, sinó un equip implicat i responsable. Moltes Felicitats a tots ells per la feina ben feta.

Avui he estat acabant de traduint a l’anglès la presentació dels equips mèdics, ara només en queda fer les fotos que falten i la tindre enllestida.
També m’he estat preparant el que els hi vull dir als germans per explicar aquest projecte i desprès traduint-lo a l’anglès.

A la tarda he estat treballant en el Protocol de manteniment del Grup Electrogen, aprofitant la informació que l’Oscar m’ha enviat de Barcelona i adaptant-la a les característiques d’aquí. Feina una mica laboriosa, però anem fent.

Avui per això, no ha estat el meu millor dia aquí, potser el pitjor, la veritat, estava una mica tocadillo, una mica enyorat, res greu, eh¡, i a sobre he rebut dues noticies que no ho han millorat molt, la mort d’un conegut amb qui havia treballat, i la malaltia d’una persona molt estimada per mi, però com es un autèntic toro, se que se’n sortirà, com a fet altres cops.............SEGUR¡¡¡¡¡

A la tarda he anat a jugar a futbol, avui em venia molt de gust, per aixecar una mica l’ànim, aquí haig d’aplicar el que deia El Secreto, si penses coses negatives atrauràs coses negatives, per tant, a pensar en positiu, animar-se i pensar i fer coses que ens agradin i a atraure coses positives a la nostra vida, no?

La veritat es que el partidillo m’ha anat molt bé, avui s’hi ha afegit el Quico, un cooperant que es metge i que va arribar dilluns amb la Mireia i l’Ana, la seva dona. Ja érem dos opotos¡¡......ja hi havia una mica més de color...........blanc, al camp, jejejejeje. I recital del “opoto’s team”, hem guanyat cinc partits seguits, donant espectacle, fins que hem deixat jugar a la pedrera....... avui un golet, dues assistències (una de rabona), i un “plantillaso” al peu dret que em sembla que em farà estar uns quants dies sense jugar a futbol. Ja ho diuen, gafes del oficio, ja em coneixeu, un altre s’hagués aturat, però jo, ansioson, he seguit jugant, i clar desprès en fred, no podia arrepenjar el peu....

Avui el sopar a estat molt bé, com era l’aniversari de la Mireia els germans han parat taula a fora, entre les palmeres i els arbres, i hi havia soparet diferent, una mica de pica pica, la pasta de cada nit, un pinxo de pollastre, i pastis¡¡¡, tot un luxe, jo ja els he dit que si els aniversaris el celebren així, de mà es el de la Carme, passat demà l’Oliver, l’altre el meu...........però no a colat.............llàstima¡¡¡¡
La veritat es que a estat un sopar molt animat, hem cantat, ballat, fet fotos, rigur, de tot una mica.

Desprès hem sortit per primer cop de l’hospital en tota la setmana i hem anat a prendre una cerveseta a un bar que hi ha al mateix poble a poc de l’hospital, en una terrasseta, per trencar una mira la setmana, riure i explicar-nos quatre coses, no fins gaire tard que demà s’ha de treballar (si, es dissabte però aquí al mati hi treballem).

Al sortir, he mirat el cel, i m’he enrecordat que no os he parlat del cel d’aquí, es una meravella, hi ha infinitats d’estels, es veuen les constel·lacions. No ets pensaries mai que es puguin arribar a veure tants estels. Et quedes embovat mirant-ho, el silenci, la foscor, nomes els estels al cel, i un desig que llances amunt, ben amunt, perquè hi dormi amarat entre els estels fins que es faci realitat.........

Amb això te’n vas a dormir amb un somriure als llavis............veieu com si pensem en positiu, atraiem pensaments positius¡¡¡

Fins demà¡¡¡¡

jueves, 24 de febrero de 2011

24 DE FEBRER.........DIA TRANQUILET

Avui ha estat un dia tranquil·let, a primera hora amb el Dani, l’Oliver i la Mireia, hem estat comentant les prioritats a establir en el subministrament elèctric als diferents edificis (hospital, voluntaris, germans, etc).

Per la resta hi ha poques coses a explicar, he estat tot el dia fent el protocol d’equips mèdics que os vaig comentar ahir,em falten nomes unes quantes fotos més i ja estarà a punt.

A la tarda l’he estat traduint a l’anglès, amb l’ajut del google, no penseu que ho faig jo solet¡¡, es una mica laboriós ja que haig d’anar frase a frase, i a més a més, a mitja presentació s’ha acabat el grup, fins a la nit no ha tornat, per tant demà continuarem amb la traducció.

Avui a la tarda he estat llegint una estona al porxo, tranquil·let i relaxat, desprès dutxa, sopar, sala de telemedicina i a dormir.

Demà serà un nou dia¡¡¡¡

Per cert moltes gràcies a tots per les visites al blog, ahir en vaig tenir més de quaranta, una barbaritat¡¡¡¡ Això anima a seguir escrivint......

miércoles, 23 de febrero de 2011

23 F ¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Avui he estat tot el dia fent temes d’Electromedician, a primera hora he anat a quiròfans a provar els recanvis que en va enviar la gent d’electromedicina. He aconseguit deixar funcionant el Monitor Drager, el monitor GE segueix sense funcionar l’opció del pulsi, i entenc que es el cable allargo, ja l’he demanat, a veure si arriba abans que marxi.
He estat fent neteja de cables vells que tenien, es una barbaritat, tenien 7 sensors de pulsi de tireta en mal estat, 1 de didal i 2 cables allargo en mal estat, impressionant ¡¡¡

També he aprofitat per fer fotos als connectors tant de la part dels equips com de la part dels recanvis, per fer un power point on explicar-ho.

De fet he estat la resta del dia treballant en una proposta pels germans per reorganitzar tot el tema de l’equipament electromedic basat en quatre punts claus: Gestió de la Documentació Tècnica i el Manual d’Usuari, Gestió dels recanvis dels equips, Manteniment basic dels equips i carrega de les bateries dels equips.

Perquè avui m’he trobat un altres cas significatiu d’aquest darrer punt, quan he entrat al quiròfan 1, el monitor indicava bateries baixes, he mirat i estava desendollat, l’he posat a carregar i he seguit fent coses: al cap d’una estona he tornat a aquest quiròfan i ja havien tret el cable del monitor i havien posat a carregar un mòbil i un portàtil, serà una feina feixuda, però la única manera que no facin malbé les bateries es explicant-t’ho, a veure si prenen consciencia de que hi ha una serie d’equips que s’han de posar a carregar.

Això si, avui es dimecres, i tocava partidet de futbol, o sigui que a les 17:30 cap el camp, avui dos golets, un assistència i dues rabones (donant espectacle vaja...........si no m’ho dic jo mateix¡¡¡), això si millors sensacions que dilluns, prepareu-vos quan torni, que tindre una forma física que no demanaré el canvi en tot el partit¡¡¡

Desprès de la dutxa (el millor de fer esport¡¡), hem estat xerrant uns quants al porxo fins l’hora de sopar, desprès a la sala de Telemedicin a xatejar una estona, que per cert avui a estat molt agradable, i m’ho he passat molt bé.

Doncs un dia més arribem al final, això es tot per avui, demà més ¡¡¡¡¡

martes, 22 de febrero de 2011

DIMARTS 25 DE FEBRER

Primer de tot comentar-vos que  la Miriam es troba millor, segueix aixafada, però va millorant poc a poc.

Ahir a darrera hora vaig conèixer als dos nous cooperants al Quico i la seva dona, l’Anna, que varem arribar ahir a la nit junt amb la Mireia. A la Mireia l’he conegut aquest mati. En aquests moments hi ha overbooking de cooperants, a la casa estan totes les habitacions ocupades i a la nova casa dels germans hi ha dues parelles d’alemanys que estan al Laboratori, si no m’equivoco....

Avui he estat amb el Johannes i les noies mirant com organitzar la nova UCI, s’ha de fer un replanteig de la instal·lació elèctrica, ja que no estava pensada. Com hem de refer les línees d’aquesta zona, aprofitarem i segurament farem unes canals a sobre de cada llit on mecanitzarem endolls perquè puguin connectar els equips, em de veure amb quin material podem contar per fer-ho.

En principi faran servir el monitor que hi ha a la Telemedicina, també volien fer servir el desfibril·lador, però avui al posar-lo a carregar ha saltat tot, parlant desprès amb el Hassan, ens ha dit que aquest equip portava força temps avariat. L’he estat mirant i no es possible reparar-lo, per tant els he dit que el tirin, ja es molt vell i costarà més la reparació que un de nou, i que no el tingui per aquí per no crear confusió..........letter, letter, esperarem a demà a veure si el tiren..........De totes maneres crec que a l’Hospital hem de tenir algun dels retirats aquest any, seria força interessant portar-lo cap a qui, ho parlaré amb electromedicia per veure si el tenen localitzat.
També he aprofitat per inventariar els altres equips que hi havia a la sala. Pel que tinc entès ja tinc inventariat tot l’equipament elctromedic de l’Hospital, si no surt res mes amagat clar ¡¡

Això si hem queden mirar els equips que hi ha en els magatzems per veure en quin estat esta. En principi ho mirarem dema............tomorrow..........veurem si es possible.

Llavors m’he posat a treballar en un pla de manteniment preventiu bàsic pels equips electromedics.

Canviant de tema, les plaques fotovoltaiques ja estan totes posades al seu lloc, ara l’Oliver les esta cablejant per poder alimentar les bateries.............ja queda menys¡¡

Per la tarda he refet el plànol, de les instal·lacions d’aigua, ja que hi hagut algun petit canvi.
Desprès he estat intentant connectar-me a internet, però no ho he aconseguit, a vegades passa durant el dia, al Dani també li ha passat altres cops. Provarem a la nit......

Avui no he anat a jugar a futbol, he estat una estona llegint al porxo tranquil·lament fins l’hora de sopar i d’anar a la sala de telemedicina a posar la pagina del blog i a xatejar amb els que esteu “on-line”, i a veure si puc enviar els e-mails que no he pogut enviar a la tarda.

Per cert, avui es el dia 25 aquí ¡¡¡¡¡¡¡

lunes, 21 de febrero de 2011

DILLUNS 21 DE FEBRER

Primer de tot comentar-vos que  la Miriam es troba una miqueta millor, segueix aixafada, però va millorant amb el que el Germà Manuel li ha donat, però avui ja s’ha aixecat a esmorzar, bona senyal.

Avui fa molta calor, a les 15:00 hores, el termòmetre marcava 33,9º C, no paràvem de suar..........però no per això hem deixat de treballar, eh¡¡, jo he estat bona part del mati posant les tapes de les canals del quarto elèctric, fent connectors per les plaques solars i fent el pertinent reportatge fotogràfic de tot el procés, mentre el Dani mirava d’estabilitzar la freqüència dels generadors ja que treballaven per sota dels 50 Hz i això feia que els onduladors no treballessin i no es poguessin carregar les bateries de la fotovoltaica, i l’Oliver anava muntat les plaques al terrat de l’estructura, es el que pitjor ho ha passat, ja que el sol li donava de ple.
El lampista ha estat posant les noves canonades d’aigua per l’ampliació de maternitat i ja es poden tapar.

A la tarda he estat passant a net l’inventari i preparant els protocols de manteniment d’equips.

Més tard he anat a jugar a futbol amb els nanos, avui un gol, i dues assistències, però mal partit en general, s’ha de ser autocrític, son molt ràpids i jo ja no tant ¡¡¡

Desprès l’estona ja tradicional del porxo, sopar i a la sala de telemedicina a posar la pagina del blog i a xatejar amb els que esteu “on-line”

Per cert, sembla que ja funciona la wi-fi a casa dels voluntaris, o això en va dir ahir a la nit el Paul (Cap de Manteniment de l’Hospital............i el meu ídol, quan sigui gran vull ser com ell, en les tres setmanes i pico que portem aquí l’hem vist tres dies, millor dit tres estones¡¡). El Dani ho va comprovar ahir i diu que si que va, però no tot, hi ha coses que si, i altres que no ( correu personal si, el de la feina no), jo ho provaré avui......Tot gracies a alguna cosa que a fet el Paul i bàsicament a la informació que ens va fer arribar el Carles Fabregas.

Gracies a tots per les visites i pels comentaris que poseu al blog, em fan molta il·lusió.

domingo, 20 de febrero de 2011

DIUMENGE PLACID....

Avui serà un diumenge tranquil·let, ens llevem tard, com fins les 10 no podem esmorzar....jo aprofito mentrestant per guardar les coses de la maleta i fer una mica de neteja a l’habitació.

Decidim que dinarem amb els Germans, ja que els diumenges es dina a la una, i desprès anirem a la piscina de Makeni.

Mentrestant he aprofitat per escriure les peripècies del blog del dos dies fora i llegir una estona, ja he començat el sisè llibre¡¡

Un cop dinat i arreglat el cotxe, tornava a no engegar¡¡, hem anat a la piscina de Makeni, però allí ens hem trobat amb la sorpresa de que ens demanaven 35 lleons per entrar, quant fa dos caps de setmana varem pagar només 15, però no hi ha hagut manera i al final ens hem quedat pagant (total son 7€). Hem estat fins que ha marxat el sol, s’estava força bé, ens hem banyat, hem pres el sol, hem llegit, tarda plàcida i relaxada.
Hem sortit amb el temps just per arribar a l’Hospital per sopar, i ara mentre escric aquestes línees estic pendent de si el Barça marca el segon gol i guanyem a l’Athletic, dit i fet acabo de rebre un missatge indicant el 2-1, espero que sigui definitiu¡¡¡

Bé, demà comença la quarta setmana aquí.............. ja os aniré explicant............

DOS DIES INOBLIDABLES ¡¡¡¡¡¡¡¡

Finalment hem marxat els 8 cap a la platja de Kent, i dic vuit perquè finalment s’ha afegit al grup la Pati, l’amiga mexicana de la Miriam. Arribem allí a mig mati, negociem amb els “beach boys”, com ells mateixos s’anomenen, el preu de l’estada i menjars, i desprès de revisar –ho, ens hi instal·lem, son unes cabanes fetes de quatre pals i sostre de palla, sense parets, nomes xarxa de pescar fent de parets, però s’està força fresquet. Mentre uns descansem a l’ombra, altres es donen el primer bany, i els “beach-boys” preparen els llits on dormirem.
La veritat es que ell lloc es idíl·lic, la platja es blanca, els arbres arriben fins a la platja, hi ha una entrada d’aigua dolça fins ben be les cabanes, això si la platja esta neta, no hi gaire brutícia, però el que fan es que enlloc de treure-la d’allí, la acumulen darrera, i això espatlla molt l’entorn, la veritat, però has de fer una mica d’abstracció i imaginar-ho tot net, i llavors, la imatge es paradisíaca.........
Com ja es mig dia i no els donarà temps de que ens facin ells el dinar el que fem es que ens preparem un dinar al que la Miriam havia comprat amb el fons comú que havíem fet tots, dinar típic de  platja de quan érem petit, bocata amb llaunes de tonyina, patates fregides, llaunes de sardines, cacauets i fruita....
A la tarda ens posem a parlar en una conversa molt animada, les cinc noies, l’Oliver i jo, el Dani estava tranquil·lament llegint apartat de nosaltres, mentre anàvem explicant anècdotes, resolent el mon, i, com no, parlant de les relacions homes - dones, anava caient la nit, sense adonar-nos a poc a poc es va anar fent fosc, mentre nosaltres anàvem rient, parlant, explicant, i l’airet agradable ens envoltava..........a les vull , quan ja era plena nit els “beach – boys” ens varem portar el sopar, un peix fet a la planxa allí mateix, creiem que era barracuda, un peix típic d’allí, acompanyat de patates fregides o arròs i una salsa autòctona............la veritat es que estava tot molt bo, o teníem molta gana, no ho se, la veritat es que no va quedar res ¡¡
Quan varem sortir de la cabana era negra nit, al cel nomes hi havia la lluna, que estava plena, radiant, il·luminant tota la platja, era una imatge bucòlica, de pau, felicitat, silenci..........que es va trencar quan varem treure l’ipod amb els altaveus que va portar la Miriam i varem estar els vuit ballant i rient a la llum de la lluna, la millor discoteca que os podeu imaginar, la terra la sorra blanca i al cel la lluna il·luminant la nit, tot acompanyat de rom amb coca-cola que al estil botellon varem improvisar, va ser una nit fantàstica...........finalment poc a poc varem anar caient i anant adormir.........bé, això els que varen poder.......clar¡¡
L’endemà ens varem anar aixecant, jo vaig ser el segon a llevar-me, volia veure sortir el soll, però la boirina que hi ha no ho va possibilitar, però no sabeu la sensació de pau, tranquil·litat i ben estar que vaig tenir, allí assegut mirant el mar, sentint el remor de les onades, deixant-me portar pels meus pensaments i veient com el dia començava a clarejar..............inoblidable¡¡

Quan ens varem aixecar tots, varem esmorzar, pagar l’estada i carregar els cotxes per anar cap a la reserva de ximpanzés. Ens va costar una mica de trobar, com podeu imaginar aquí no hi ha cartells explicatiu en lloc, bé fins a 10 metres de l’entrada no hi havia cap cartell que ho indiques¡¡, però al final ho varem trobar.
I la veritat es que va valer la pena, ho tenen molt ben muntat, els animals estan en el seu habitat, cuidats i alimentats, en un entorn privilegiat.

Però com varem arribar tard, al acabar de fer tot el recorregut, ja era mig dia i ens varem plantejar que fer, anar a la següent platja on volíem fer nit, o anar a dinar a Freetown, que estava relativament a prop, i desprès ja decidiríem que fèiem, varem decidir aquesta opció. I aquí varem tenir un petit ensurt, quan estàvem per la zona de platges de Freetown buscant un lloc per dinar, ens va parar la policia ens va dir que teníem una roda malament, i que no podíem continuar, que els havíem d’acompanyar al quartelillo (jo crec que a la noia policia li feia gracia l’Oliver i per això el volia portar al quartelillo.........jejejejeje), al final varen acceptar que canviéssim la roda desprès de dinar alguna cosa, i així ho varem fer, però com ja eren quasi les 5 de la tarda varem decidir tornar a l’Hospital, dutxar-nos fer nit allí i l’un demà anar a la piscina a Makeni, estàvem tant cansats que varem acceptar tots sense dubtar-ho.
Varem trigar gairebé dues hores per poder sortir de Freetown, nomes hi ha un carrer de sortida, a sobre ens varem trobar una espècie de manifestacions que anàvem per aquest carrer cantant i ballant, pitjor que estar atrapats al Ronda de Dalt¡¡¡¡
No estava tot dit, a mig camí varem tenir el darrer ensurt, la Miriam va parar el seu cotxe per comprar par pel sopar, i nosaltres varem parar desprès, elles van arrancar i van continuar, però a nosaltres el cotxe no ens arrencava, elles no es van donar conta, o sigui que allí obre el capo, mira que li passa, apreta les connexions de la bateria, creua els dits, torna a donar al contacte i................el cotxe engega.
Varem arribar a l’Hospital cap a les 21:30, i llavors la Miriam ens diu que te febre¡¡¡¡¡, per si de cas es pren el tractament contra la Malària, li fem una mica de sopar i se’n va al llit.
Nosaltres ens dutxem i desprès sopem pa amb tomàquet i embotit que tenim entre tots i desprès a dormir ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

jueves, 17 de febrero de 2011

DIJOUS 17 DE FEBRER

Avui he tornat a estar fent de tècnic d’Electromedicina, mirant el ECG espatllat , buscant informació per internet i parlant amb la gent d’Electromedicina de Barcelona, sembla que el Germà Manuel te un manual tècnic de l’equip.
També he estat comprovant l’estat de l’equipament de la sala de Telemedicina, esta tot descarregat, com esta endollat tot a l’equip de la Telemedicina i aquest no s’utilitza (te quatre dits de pols com a mínim), doncs els equips estan sense utilitzar-se i el que es pitjor sense carregar, els he posat a carregar un cop els he aconseguit endreçar, era un mar de cables embrollats, que no sabies de quin equip era cada un.
Al final el monitor l’hem pogut comprovar i funciona bé, te pulsioximetria que va bé, te sonda de temperatura que va bé (marca en Fahrenheit, però va bé, al principi m’he espantat perquè marcava 98º sense indicar que, i ja amb veia amb una febrada d’aupa, jejejejeje, però no, al final a sortit la F, i eren Fahrenheit ¡¡¡), i el maneguet de la pressió també va bé.
També hi ha un equip d’ECG però esta associat a l’ordinador de la Telemedicina i per veure-ho has d’engegar l'ordinador, sinó no es visualitza, per tant, no serveix de res.........malauradament.
La veritat es que es un problema important el que tenen aquí, es més de concepte i de cultura, que d’un altre cosa. No estan acostumats a tenir corrent, i quan n’hi ha, només es una poca estona, per tant els endolls van molt buscats, o sigui que si necessito un endoll trec el que hi ha i poso el meu, i quan trec el meu no torno a posar l’altre que estava i així els equips es descarreguen i es fan malbé.

Afegeixo això un parell d’hores desprès d’haver escrit les línees de dalt, ja he descobert qui desconnectava els equips de la electromedicina que hi havia a l’armari de Telemedicina, acaba d’arribar el brother Thomas a posar el seu ordinador, i al veure l’endoll de la Telemedicina ocupat, m’ha preguntat que com era, i li he explicat que era per carregar els equips electromedics que hi ha dins de l’armari, i m’ha dit que era el que ell feia servir pel seu ordinador (te endoll especial d’aquí)..............i al costat te un allargo de endoll especial on sense desendollar el de la Telemedicina pot endollar el seu.............es exactament el que os deia¡¡¡
Torno al relat original, però es que l’exemple m’ ha vingut com anell al dit  ¡¡¡


A més a més tampoc hi ha ningú amb una visió de conjunt de l’equipament de que disposen, quin tenen, on i perquè el poden fer servir, estan acostumats a treballar sota mínims, i ho fan amb les eines que tenen.
Per exemple, a la sala de Telemedicina també hi ha un desfibril·lador (doncs si l’ordinador de la sala te quatre dits de pols, aquest en te 5), esta sense cable de xarxa, per tant descarregat, sense cable de ECG, i apartat en un racó, segur que  ningú el sap fer funcionar, el problema no es aquest, sinó que segurament arribat el cas de necessitar-lo i suposant que funcionés, no tenen els requeriments tant tècnics, com humans, com de mitjans per donar suport a la seva utilització, per tant aquí s’ha quedat florit.............es una llàstima, hi ha tanta feina a fer aquí ¡¡¡¡¡¡

Pel que fa a les feines de la fotovoltaica, el Dani i l’Oliver han continuat posant les plaques fotovoltaiques a la teulada, ja queda menys ¡¡¡

Per cert avui he hagut d’aguantar tota mena de comentaris del personal d’aquí sobre la victòria ahir de l’Arsenal sobre el Barça (no entenc perquè, però quasi tothom es de l’Arsenal aquí, deu ser pel gran nombre d’africans que te??), però per sort com no entenc moltes coses de les que diuen es fa més suportable.......però ja els he dit que no riguin encara, que queda la tornada a casa¡¡

Avui no pensava anar a jugar a futbol, però m’han vingut a buscar per anar a jugar ............i no els podia dir que no....un altre golet al cabàs ¡¡¡

Bé, tal i com os vaig avançar ahir, demà es festiu aquí, per tant, no tenim gent per poder treballar, i com les coses estan anant bé ens agafarem “pont”, i hem decidit anar-nos els 7, a la platja on varem estar l’altre dia, allí dormirem en unes cases que hi ha, i farem excursions amb barca a un parell de illes que hi ha, a l’aventura ¡¡, per tant aquest cap de setmana no hi hauran noticies al blog, o sigui que fins dilluns ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

miércoles, 16 de febrero de 2011

RECORDANT VELLS TEMPS: FENT DE TECNIC D'ELECTROMEDICINA ¡¡

Aquest mati he començat fent les connexions de terres de la sala de quadres, mentre el Dani i l’Oliver estaven al terrat fixant l’estructura per començar a pujar plaques fotovoltaiques, han final han pujat menys plaques de les que es pensaven, però demà segur que recuperaran el terreny, el primer dia sempre costa una mica més.

Desprès m’ha vingut a buscar la Carme, perquè em mires una sèrie d’equips que no funcionen bé, els hi falla l’opció de pulsioximetria ens els dos monitors dels dos quiròfans, i hi ha un ECG que no funciona.
Els dos monitors tot apunta a que es el sensor, perquè n’he provat 3 i cap funcionava en els dos monitors i en canvi els monitors funcionen bé en les altres opcions (ECG, pressió, etc), per tant tot apunta a sensors en mal estat, cosa normal.
Ja que estava dins de quiròfans he aprofitat per inventariar tot l’equipament, així com els autoclaus.
A continuació  he anat a mirar el ECG, i si, no feia res de res, primer de tot l’he posat a  carregar, i evidentment estava descarregat, l’he posat a carregar a veure si era problema de bateries.

Un cop revisats els tres equips, he anat a la sala de telemedicina per enviar un e-mail a electromedicina de Barcelona perquè em busquessin els recanvis del pulsi i la documentació del ECG. A veure si podem tenir per divendres els recanvis, així dilluns quan vingui la Mireia d’Azimut ho podria portar, perquè segons les noies el personal d’infermeria de l’hospital no saben fer un electro i elles aprofitarien per ensenyar-ho.

Per cert, aquest mati la Gemma, que es llevadora, m’ha ensenyat la Sala de Parts, al·lucinaríeu¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡, evidentment ni banyera d’hidromassatge ni tele  (jejejejeje), però es que l’espai no te més d’un metre i mig d’ample per dos i mig de llarg¡¡¡, tot just i cap el llit per parir.........i evidentment res de carro d’anestèsia, monitors, ni res de res d’equipament.

A la tarda, un cop comprovar que el ECG carregava bé les bateries, l’he mirat, però no sembla detectar l’electro, he demanat la informació tècnica a Electromedicina de Barcelona, sinó la troben, demà miraré de buscar-ho per internet a veure si trobo alguna cosa.

Com a tot això ja eren les 17:30, m’he preparat per anar a jugar a futbol amb els nens, dos golets més al sac, però això si avui a les 18.30 he plegat perquè hem quedat a les 19 hores davant la porta de casa, per anar a Lunsar a veure el Arsenal – Barça, i així ho hem fet. Quina llàstima de partit, a més l’he vist entretallat perca el generador del bar on érem anava fallant més que una escopeta de feria¡¡¡¡, total per acabar perdent, ara que quin gol es menja el Valdès.............ara tocarà remuntar a casa¡¡¡¡

Com divendres es festiu aquí i tenim la feina avançada estem preparant alguna excursió pel cap de setmana............ja os explicaré perquè te bona pinta¡¡¡

martes, 15 de febrero de 2011

DIA FESTIU I NOSALTRES TREBALLEM ¡¡¡¡

Com aquí avui es festiu (dia internacional de les forces armades o algo així), no ha treballat ningú més que nosaltres tres, això si ens hem fet una currada important, hem cablejat tota la sala dels quadres elèctrics, fins i tot ja estem en disposició de tenir corrent de les bateries a 220V, a la sala dels quadres, per poder treballar sense dependre del generador¡¡
La veritat es que es una feina força física, passa cables, pela’ls, posa connectors, emborna’ls, però la veritat es que m’ho passo força bé, només os diré que hem plegat a les 18 hores, i ja no he anat ni a jugar a futbol¡¡¡

Això si l’estona al porxo no me la treu ningú¡¡¡¡¡

Avui no he tingut molta sort, he intentat parlar amb la Mire per el Skype, però no se que passava que no hem pogut veure’ns, i la veritat es que tinc ganes de veure-li la carona...passava alguna cosa al nostre accés perquè el Dani tampoc li funcionava bé, el skype, però al messenger tampoc hem pogut veure’ns, avui no era el nostre dia, a veure si tenim més sort el proper dia¡¡¡

Bé això es tot per avui..............una abraçada ben forta a tots i totes¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

DILLUNS 14 DE FEBRER¡¡¡

Avui he anat a primera hora als Josefins a buscar material que necessitàvem, desprès m’he posat a treballar a la sala dels quadres elèctrics, mentre el Dani treballava amb l’ordinador i l’Oliver es barallava amb la bomba del pou extern, hi ha alguna cosa que no va be, i no sabem el que es, la nova bomba es més gran però no dona més cabdal, s’ho esta mirant a veure si ho soluciona.

Les noies han tingut la seva primers pressa de contacte amb l’Hospital, i ja m’han donat feina, hi ha una sèrie d’equips d’electromedicina que no van gaire bé, me’ls hauré de mirar recordant vells temps¡¡¡

A la tarda he anat a jugar a futbol amb els nanos, avui dos golets, dues assistències, i tres morats a les cames¡¡¡, com no jugo amb espinilleres (em sembla que os demanaré que m’hen porteu unes¡¡) i van a totes, doncs passa el que passa¡¡¡

Desprès l’estona ja tradicional del porxo, sopra i a la sala de telemedicina aposar la pagina del blog i a xatejar amb els que esteu “on-line”

Gracies a tots pels comentaris que poseu al blog, em fan molta il·lusió.

Demà es festa local aquí, però no patiu treballarem igual, nosaltres, ells no clar¡¡

Be, fins demà ¡¡¡

lunes, 14 de febrero de 2011

DIA DE PLATJA I..................LLAGOSTA¡¡¡

Avui ens hem llevat aviat, a les 8 ja estàvem esmorzant, ja que com es diumenge els germans fan missa a les 8:30 i fins a les 10 no acaben i tanquen la seva casa, per tant s’ha d’esmorzar abans de les 10, si volem sortir aviat, i així ho hem fet.

Entre tots hem decidit que avui anirem a la platja, ens deixem guiar per la Miriam i anirem a la platja de Kobhe, segons ella la platja més maca del pais.

Com son 8, perquè finalment s’ha afegit la Pati, una amiga de la Miriam, que treballa de secretaria a les monges clarisses, hem hagut de demanar un cotxe als germans ja que amb el de la Miriam no hi cabíem tots. Al final ens hem repartit en els dos cotxes i desprès d’una hora i mitja de recorregut, passant per diferents ciutats/poblats, entre elles Waterloo, hem arribat al nostre destí.

Haig de reconèixer que no se com son les altres platges del país però aquesta es molt maca, aigua cristal·lina i gens freda, sorra blanca i desèrtica.
Hem hagut de pagar per accedir a la platja (5.000 leones per cotxe, 1 € per cotxe), i llavors no han parat fins acompanyar-nos al millor lloc, ens han preparat unes taules i cadires i hem encarregat el dinar, uns hem demanat llagosta i uns altres un peix molt similar al llenguado, tot acompanyat de lluca tallada com si fossin patates fregides i arròs, la veritat es que estava boniiiiiiiiiiisim¡¡¡
Amb les begudes incloses ens a costat uns 60.000 leones per cap (12€), no esta malament, no??

Durant tot el mati hem gaudit de la tranquil·litat de la platja, banyets, solete, fantàstic....
Però desprès de dinar hi ha hagut un desembarcament de gent bastant jove que han muntat una festa impressionant a la platja, amb un generador, un equip de musica i diversos altaveus han muntat un “guateque playero” impressionant. Això si, si hi ha una cosa que no canvia ni aquí, era que tots el nois jugant a futbol a la platja, en diferents grups, i les noies ballant............ganes he tingut d’afegir-me a algun grupet, dels que jugaven a futbol, eh¡¡, però m’he reservat per demà a l’hospital.....

Desprès un altre recorregut de una hora i mitja, amb parada tècnica per comprar fuita pel camí (plàtans, síndria i pinya), i cap a les 18 hores arribàvem a la casa.

Dutxeta, una estona de porxo llegint i escoltant música (cada vegada m’agrada més aquesta estona¡¡), i a sopar.

Per cert, ja començo a estar morenet, o sigui que aneu-vos preparant que tornaré fet un conguito..................si en deixen passar l’aduana clar¡¡

Com os heu portat bé, os adjunto una foto on es pot veure un mulatito a la platja en questió.....¡¡¡¡

sábado, 12 de febrero de 2011

JA HAN ARRIVAT ELS NOUS¡¡¡¡¡

Aquest mati he conegut als nous companys i companyes, a l’Oliver ja el coneixia d’un dia a Barcelona, i a l’Esther també de l’Hospital, i he conegut a la Núria i la Gemma de la Fundació Althaia de Manresa, estaran unes 6 setmanes, més o menys el mateix que ens queda a nosaltres. La veritat es que semblen molt bona gent, i duen que la primera impressió es la bona, no?.

Els pobres varen tenir una mica de lio ahir, ja que no varen trobar les claus de les habitacions, i dos d’elles han hagut de dormir a la nova casa dels germans, aquest mati ja hem fet recompta de claus de les habitacions i s’han pogut instal·lar.

La veritat es que a això d’haver de treballar els dissabtes no m’acostumo, i a més avui ens hem fet una currada important a la sala dels quadres elèctrics, hem suat com una mala cosa, fins i tot m’he anat a dutxar abans de dinar¡¡
Avui el lampista també ha posat les noves canonades d’aigua del pou dels japonesos i del OPD, i han tancat les rases.
O sigui que els que em dieu que os dono enveja, no crec que això os en doni molta¡¡¡, ara que demà anirem a la platja (toma enveja..................jejejejejejeje).

A la tarda hem anat a donar un volt per Lunsar perquè els nous veiessin el poble, i hem aprofitar per fer una cerveseta, oh casualitat,  mentre feien el partit del Barça, quin desastre de primera part per cert¡¡¡, sort que desprès han empatat¡¡¡

I ara estem uns quants aquí a la sala de Telemedicina mirant e-mails i xatejant, bé els que troben algú, perquè els caps de setmana es nota que ningú es connecta perquè no hi ha ningú al messenger¡¡¡¡

Bé, això es tot per avui, ja os explicaré demà com ha anat el dia a la platja¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

viernes, 11 de febrero de 2011

JA PORTEM QUINCE DIES ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Avui es un d’aquells dies en que fas molta feina, però llueix poc, el Dani s’ha posat a mecanitzar els quadres elèctrics amb el Hassan, i jo m’he passat tot el dia fent el forats per passar les instal3lacions d’un habitacle a l’altre (del de les bateries al dels quadres), i desprès col·locant les canals per passar-hi el cablejat, però acabes i veus poca feina feta....en fi, demà ho acabarem, o això espero.

Per un altre costat la gent de la rasa a la zona del OPD han continuat fent la seva feina, ja esta quasi tot el perímetre foradat.
El Seidu (lampista) ha connectat la derivació de la nova canonada que va al OPD i l’actual casa dels germans.

Aquesta tarda he revisat el planing, hi anem força bé, respecte al establert, en algunes coses hem avançat una mica més, i en altres anem una mica per darrera, però en general anem en planing.

Aquesta tarda a tocat un altre partidillo, però avui he estat més fluixet, fins i tot he fallat un penal que m’han fet ( no li digueu a ningú, que la meva reputació perdria molt...............jejejejejej). Això si avui fins i tot m’han vingut a buscar a la casa perquè anés a jugar amb ells, però bàsicament es per que no tenien pilota i perquè jo portes la meva, no os penseu que ja m’he fet imprescindible, eh¡¡

Avui ja fa 15 dies que estem aquí, que ràpid que ha passat, deu meu, la veritat es que pensava que el temps aquí passaria mes a poc a poc, però tot i tenir la sensació de que tens més temps lliure per a tu (temps de pèrdua per desplaçar-te a casa es zero), la veritat es que les setmanes passen igual de rapides.
Suposo que també el fet de que ens haguem integrat força bé i tinguem força feina ajuda bastant, si tot segueix igual ja hauran passat els dos mesos i estarem de tornada. Mireu si estic a gust que de moment no he trobat a faltar a ningú (les noves tecnologies ajuden molt, el tenir skype, mesenger, etc, fa que tots els dies puguis parlar amb algú altre), bé a algú una miqueta potser si, però ho penso dir que sinó s’ho creurà molt....jejejejeeje, però es curiós de la feina de l’hospital no m’enyoro gens (no li digueu al jefe, eh¡¡¡¡)

D’aquí a una estona arribaran 4 nous companys, l’Oliver, company del dani a la enginyeria, i tres infermeres, una de l’Hospital, la Esther Mariner, que es de nounats de l’hospital i ja la conec una mica, i dues noies de la Fundació Althaia de Manresa. La veritat es que ve de gust rebre gent nova, segur que son bona gent i podem fer una bona colla i gaudir junts fora d’horari de treball i els caps de setmana.

Bé ja os explicaré demà que tal a anat tot¡¡

Moltes abraçades¡¡¡¡

jueves, 10 de febrero de 2011

DIJOUS 10 DE FEBRER

Avui hem continuat amb el tema de les bateries, ja estan totes col·locades al seu lloc, fins i tot hem posat les canals pel cablejat, dema reubicarem els quadres elèctrics de control de la fotovoltaica que estan a la sala del costat.

Avui han continuat fent la rasa que envolta el perímetre del OPD (Consultes Externes), per tal de fer la nova línea d’aigua. Han fet la connexió d’aquesta línea nova a l’actual de la casa dels germans i començat a soterrar les rases on ja estan passats els tubs.
Per fer-ho ens feien falta una sèrie d’accessoris de canonades que no teníem, i com a Lunsar es difícil trobar-les, hem trucat als Josefins, hem parlat amb el Germà Gianni i li hem demanat si ens les podia vendre ells, no hi ha hagut cap problema.
La veritat es que els Josefins tenen un magatzem de material impressionant, com tenen una escola de FP de electricistes, mecànics, lampistes, etc, doncs disposen de molt material de tot tipus, i et surt mes a compte compra-ho a ells que no anar a Freetown a comprar-ho.
També hem aprofitat el viatge per tornar el transpalé i el polipast mòbil que ens havien llogat.

Avui ja hem acabat de posar tota l’estructura del terrat per posar-hi les plaques fotovoltaiques, que ho farem el dilluns un cop l’Oliver ja estigui per aqui,

Avui os vull parlar del menjar que tenim aquí, algun altre dia ja ho he comentat una mica, la veritat es que no passem gana, però al menys jo trobo a faltar una sèrie d’aliments, em deleixo per uns pits de pollastre arrebossats, uns llibrets de llom amb pernil i formatge, un bon bistec, unes cuixetes de cabrit......bàsicament carn ¡¡¡ , i també peix perquè no dir-ho, un bon llenguado o un bon rap també m’anirien molt bé.
Arròs sempre en tenim però es arròs blanc sol, bé de fet hi ha una salsa, però jo la veritat no li trobo res de res, com per dinar nomes hi ha l’arròs, la salsa, i una espècie d’amanida de tomàquets o llenties, el que faig es que a l’arròs li poso o be una llauna de tonyina o bé una mica de pernil salat talladet, i així es fa més passable. De tant en tant vario i menjo les llenties (qui ho hauria de dir eh mama¡¡¡¡¡¡), i això es tot el que menjo per dinar, no hi ha res més, bé, si, hi ha el postra, o pinya o plàtan, depèn del dia, i això si, aquí menjo fruita cada dia.
El que faig es que una mica abans d’anar a dinar agafo menjar del que en vaig portar i faig una espècie de vermutillo, amb embotit, formatge, fruits secs, i desprès si nomes menjo l’arròs i la fruita ja estic tip.

A la nit torna a haver arròs, i (sort) també cada dia un plat diferent de pasta ( espaguetis ó macarrons), amanida de tomàquets, algun dia carn (sense identificar....però l’he menjada) i peix (també sense identificar i amb moltes espines...........total que no el menjo). Llavors en porto una llauna de paté i entre la pasta, el dia que hi ha carn i el paté acabo ben tip.

La veritat es que es fa estrany perquè amb la d’animals que hi ha voltant per l’hospital (gallines, cabres, bens, vaques), mengem poca carn d’ells, hauré d’esbrinar el perquè, però com podeu veure, gana no en passem, estigueu tranquils ¡¡¡¡.

Això en pasa per rondinar, avui per sopar hi havia pollastre ¡¡¡¡

A la tarda hem anat a passejar amb el Germà Manuel, avui també s’ha afegit el Dani, la veritat es que es un estona agradable pel paisatge, la gent que veus i per les coses de la seva cultura que t’explica el germà manuel, algun dia os parlaré de les seves vivències.

Per avui això es tot, bona nit¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

miércoles, 9 de febrero de 2011

DIMECRES 9 DE FEBRER

Aquest mati m’han trucat a primera hora el Germà Fernando i la Marta Millet interessant-se per com anàvem els projectes, com ens tractaven, i com estàvem, la veritat es que s’agraeix tant interès.

Avui hem continuat amb el tema de les bateries, ja estan col·locades al seu lloc totes les de la dreta, no ho hem acabat tot avui, demà si que ja ho deixarem enllestit.

Avui també han començat a fer la rasa que envolta el perímetre del OPD (Consultes Externes), per tal de fer la nova línea d’aigua. Han fet la connexió d’aquesta línea nova a l’actual de l’hospital i començat a soterrar les rases on ja estan passats els tubs.

També he enviat un e.mail al Carles Fabregas pel tema de la Wifi, tal i com em va demanar el Paul, però pel que sembla el Carles no ho veu clar, li farem arribar la seva resposta al Paul a traves del Dani, i el Carles mirarà de veure si te els drivers que demana el Paul. A veure si podem entre tots treure l’entrellat de tot plegat, i sinó la darrera esperança es l’Oliver que arriba divendres i d’aquests temes domina una mica.....

Un cop he plegat de treballar avui he tornat a anar a jugar a futbol amb els crios, ja començo a conèixer els bonys del camp, avui a guanyat el meu equip 6 a 1, i hat trick del opoto, i això que a la segona part he jugat de lliure en plan Beckembauer, (es nota que quan parlo de futbol se me’n va la olla, es que no tinc avia.............jejejeje). Que carai aquests moments en fan sentir més jove, competint contra crios de com a molt 15 anys, en fa recordar el temps de quan feia campana al Claret per anar a jugar a futbol al pati de les teresianes (no li digueu res a la meva mare, eh¡¡), si perquè les teresianes llavors tenien un pati que donava al carrer i que nomes tenies que saltar la tanca de pedra i jugar, apa que no havíem fet partits¡¡¡¡

Això si avui tenia aigua i m’he pogut dutxar, desprès relax al porxo (quan el trobaré a faltar ¡¡¡) i ara estic aquí.

Avui per primer cop he fet servir el skype, es una meravella les noves tecnologies, fa quatre dies aquí estaríem més tirats de la mà de deu que res, i ara tenim accés a tot. La veritat es que es tot un contrast en el país que estem, veus que la gent viu en cases que son autentiques cabanes moltes d’elles, vesteixen precari, calcen precari, molts d’ells mengen precari, no tenen llum elèctric, però en canvi veus molts amb moto ( de on treuen els diners per la benzina?), molts amb mòbil (on el garregen?), hi ha noies d’aquí a la sala de telemedicina que parlen amb familiars seus, no tenen moltes coses que per nosaltres serien bàsiques però en canvi tenen accés a les noves tecnologies, es un contrast sorprenen........

Be, me’n vaig a dormir, demà serà un altre dia ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

martes, 8 de febrero de 2011

DIMARTS 8

A primera hora ens hem repartit les feines, el Dani s’ha posat a intentar portar les bateries cap a la sala de bateries, estan emmagatzemades en les caixes en que varen arribar prop dels magatzems generals i hi ha un trosset fins la nova sala de bateries.
I jo he anat amb el Paul i el Seidu a mirar els metres de tub que necessitarem per fer les noves escomeses que alimentin la maternitat (103 metres), i refer l’escomesa de la casa dels germans i des d’alli alimentar el OPD (les consultes externes) (275 metres).

Un cop ho he tingut clar he anat a l’ordinador a refer el plànol, de fet, he fet dos plànols, un amb la situació actual, i un altre amb la nova situació. Llavors ho he anat a imprimir al despatx del Peter, però estava el Paul i no ho hem pogut imprimir perquè (segons he entès¡¡), han configurat el Sava en el servidor, i no trobava els drivers, de fet més tard m’ha demanat a veure si li puc enviar un e-mail al Carles Fabregas per veure si ell els té (es veu que aquest ordinador el va posar ell). A la nit ho faré. Total que no he pogut imprimir...............paciència, ………….“that’s Africa ¡¡¡”.

Quan he tornat, el Dani estava amb problemes, degut al pes de les bateries no tenien forma de moure-les, al final han anat als Josefins (uns germans italians que estan a prop) a demanar un transpalé i un polispast mòbil. Quan han arribat hem anat traslladant les bateries fins a la seva sala, feina molt física, i un cop allí, anar-les col·locant una per una amb molta cura a la seva ubicació final, sobretot les bateries no es podien tombar, o sigui que os podeu imaginar el sidral que hem muntat, sort de les fotos i el vídeo per deixar constància ¡¡¡.............al final hem aconseguit posar 18 al seu lloc i en van 48 ¡¡, o sigui que demà ens espera un altre dia de dur treball físic....
I hem tingut sort, perquè hem estat a prop de tenir un susto, a dos dels treballadors se’ls a quedat el peu a sota del transpale quan aixecàvem unes bateries, per sort tot a quedat en no res......perquè a qui com podeu imaginar, ni sabates de protecció i en molts cops ni sabates¡¡. Per sort per tots no ha estat res i han pogut continuar.....

A la tarda he esta tranquil·let, he aprofitat per escriure el blog d’ahir i d’avui i desprès he anat a llegir una estona al porxo, si les abelles ho permeten, clar, fins que es vagi fent fosc.

Avui ens hem tornat a quedar sense aigua per dutxar-nos a tornar a rentar-nos amb una palangana ¡¡¡, sort que no he anat a jugar a futbol ¡¡¡

DILLUNS 7 DE FEBRER.........

Avui em fet una feinada important, molt física, però imprescindible per tirar endavant, hem posat els suports a les parets on col·locarem el polispast portàtil que ens te que ajudar a aixecar les bateries (pesen molt ¡¡) i anar-les col·locant al seu lloc. Amb això hem estat tot el dia......

Al mati a primera hora a vingut el Paul, Cap de Manteniment de l’Hospital, que la setmana passada no hi va ser, hem imprès amb ell el document que varem fer sobre les línees d’aigua existents per verificar-ho amb ell, tot i que ens ha dit “letter, letter”, no ha aparegut fins ben be les 14:15, llavors hem quedat per la tarda, a les 16:30 per veure el document de l’aigua, veure quines mancances te la instal·lació d’aigua, quins problemes ha detectat, així com consultar-li alguns dubtes que han sorgit, i aprofitar també per comentar-li el planing de la fotovoltaica. Finalment hem quedat que demà al mati ell i jo mirarem per on passar les noves línees que diu que fan falta (casa germans, OPD i Maternitat), i quants metres de tub ens fan falta.

Un cop hem acabat la feina he tornat a anar a jugar a futbol amb els nanos, un altre golet i un altre assistència, la veritat es que en treu el mono de futbol, però ja en bé de gust un partidet amb els Sallenuts, en un terreny de jocs que no sembli un camp de patates......però bé ja m’estic aprenent on estan els sots mes importants...........

Desprès dutxeta reconfortant i la millor hora del dia per a mi, quan el sol s’està ponent, les abelles desapareixen del porxo de la casa, i llavors en poso a la meva butaqueta mirant com el sol es va ponent i va apareixent lentament la nit, escoltant la meva música i deixant volar la imaginació pensant en les meves coses, la veritat es una estona tant gratificant que m’he proposat que a la primavera i l’estiu faré el mateix a casa, una estona per a mi i els meus pensaments........

A la nit una estoneta a la sala de Telemedicina, mirant e-mails, i xatejant amb els que esteu disponibles, que la veritat també es molt gratificant, es una estona de riure i parlar amb català¡¡¡, perquè al final amb el Dani poca estona parlem català, tot el dia parlant (bé millor dit, intentant parlar amb anglès...........).

Bé això es tot per avui, fins demà ¡¡¡¡


domingo, 6 de febrero de 2011

EXCURSIÓ A MAKENI

Avui desprès d’esmorzar hem marxat cap a Makeni, que ja es una ciutat mes important que Lunsar, te un hospital del govern i fins i tot una universitat, i quan passes pels seus carrers ja es veu, hi ha força transit, sobretot motos, i molta mes gent i carrers que a Lunsar.
Però la veritat es que hem fet poc turisme, hem anat a l’únic Hotel de la zona (hi es sobretot per la gent europea que treballa a les mines properes) que te piscina, i ens hem dedicat tot el dia a fer “bronce” i banyar-nos a la piscina............per cert, fa molt fred a Barcelona????, jejejejeje...........la veritat es que ha estat un dia molt agradable, de descans i desconnexió, hem menjat allí mateix, i cap a les cinc hem tornat a l’hospital, una horeta de viatge i cap a casa.......dia molt relaxant.

Avui vull aprofitar per parlar-vos del darrer llibre que he acabat de llegir, es diu “El Secreto”, i tinc una relació curiosa amb aquest llibre, feia molt de temps que l’havia vist, més dos anys crec, fins i tot l’havia tingut a les mans diverses vegades, però mai em decidia a comprar-lo (segurament no era el moment), no fa gaire temps vaig estar compartint fragments d’aquest llibre a cau d’orella en nits màgiques amb una persona molt especial per a mi, i tot que a vegades teníem punt de vista diferents (el meu sentit de la contradicció famós), i ara, volia agrair-li que en aquells moments compartís amb mi el seu Secret, i que va fer que em vinguessin ganes de llegir-lo.
De fet, finalment, vaig comprar el llibre uns quinze dies abans de venir aquí, i el vaig posar a la tauleta de nit per llegir-ne un trosset cada nit, ni el vaig tocar, i no el tenia entre els llibres que havia preparat per endur-me aquí, però en un últim impuls, en el darrer moment el vaig agafar i el vaig posar a la maleta.
Ara l’he llegit tot, i la veritat crec que es convertirà en un dels meus llibre de capçalera, no os explico de que va, descobriu-ho, els que el teniu, torneu-lo a llegir i mireu les coses que os envolten tal i com diu el llibre, i els que no el teniu compreu-lo i llegiu-lo.

Be, os deixo vaig a veure si em trobo algú de vosaltres al messenger i puc xatejar una estona.

Ah¡¡, no voldria, anar m’han sense donar-vos les gràcies de nou a tots el que seguiu el blog, hi ha dies de més de 35 visites, es una passada, en fa molt feliç saber que hi ha tanta gent que m’aprecia.

GRÀCIES DE TOT COR ¡¡¡¡¡¡¡¡¡

PRIMERA PASSEJADA PELS VOLTANS

Aquest dissabte hem treballat, la veritat que els treballadors han vingut, però moltes ganes de treballar no tenien.....però nosaltres si....llavors m’he anat amb ells al pu que hi ha passada la carretera, ens hem hagut de posar per un “camí”, per dir-ho d’alguna manera, perquè tot eren canyissars, fins que hem arribat a la caseta on esta el pou, hem tret la bomba antiga i l’hem substituïda per una de nova. Això si per fer això hem estat tot el mati, clar. Ah¡ i també he pagat una novatada, quan han anat a comprovar el sentit de gir de la bomba per veure si estava ben connectada, jo estava davant de la sortida d’aigua de la bomba..........podeu imaginar com he quedat, no?, empapat de dalt a baix d’aigua amarronada........crec que això li diuen opoto novatada, que hi farem... hem rigut una estona, m’he canviat i ja esta.

A la tarda hem descansat, i he aprofitat per veure un parell de pel·lícules fins que ha vingut el germà Manuel, per si volíem anar a caminar, i li he dit que si, hem estat caminant durant dues hores per un caminet per on hem passat per quatre poblets de interior, on pocs opotos veuen, ha estat una passejada interessant, perquè el germà tot i que te una edat, anava força ràpid, i ja sabeu que no vaig poc a poc, doncs diguem que anava al meu pas.....o sigui que deu-n’hi do.
Al arribar dutxeta i cap a Lunsar en el cotxe de la Miriam per veure el Barça - Atlètic de Madrid i sopar, tots tres el Dani també ha vingut. Ja havíem quedat amb la Miriam (es de l’atlètic), que guanyaríem però sense abusar, com ha estat, 3 – 0 i el Madird momentàniament a 10 punts, tornaran a ser 7, però de moment dormen a 10, jejejejeje.

Un cop acabat el partit hem anat a prendre alguna cosa a un altre bar molt tranquil, en aquest primer posen la musica molt alta, i l’altre era tipus terrasseta a l’aire lliure amb la musica molt sua, ha estat una vetllada agradable.

Be, os deixo que demà anem d’excursió a Makeni.....

viernes, 4 de febrero de 2011

PRIMERA SETMANA ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Aquesta nit farà una setmana que varem arribar aquí, que ràpid a passat, bona senyal, no?

Avui he passat a net les dades de la instal·lació d’aigua, número de dipòsits, llocs on abasteixen, diàmetres de tubs d’entrada i sortida, si incorporen clau de pas, etc. Això ens ha servit per comprovar quin material ens fa falta (claus de pas), ja que hem fet recompte del que havia d’arribar i ens falten unes quantes, un cop fet el recompte del que necessitem, ja tenim clar el que hem de demanar o comprar.

La llàstima es que no tinc plànols en CAD aquí de l’hospital per poder marcar les línees, però ho he fet sobre un plànol antic en paper. Quan tornem i el Dani hagi aixecat els plànols nous que va mesurar amb el GPS llavors ho podrem passar a net i tenir-los actualitzats.

També he anat a veure el Brother Peter per explicar-li el material que ha arribat que no era de la fotovoltaica, ha fet una tria del que li havien de portar a ell i la resta ho ha agafat el Suliman, el responsable de magatzem.
M’he preparat be el que li volia dir en angles, i me’n he sortit, poc a poc li vaig agafant el truquillo. Clar que hi ha trampa, eh¡¡, el que faig es que com vaig tot el dia amb la llibreta de l’inventari a sobre, m’apunto les paraules que quan vull dir no se la traducció, quan arribo l’habitació les busco i apunto a la llibreta, així m’he anat fent un petit diccionari de les paraules mes habituals que dic, tant les tècniques del projecte, com del dia a dia, i en cas de dubte, consultar llibreta, i la veritat es que cada cop la miro menys.

Avui també he fet una feina molt àrdua i difícil per un home, com ja sabeu totes les dones. M’he enfrontat tot sol a aquella gran desconeguda, LA RENTADORA ¡¡, i crec que me’n he sortit, bé, la roba a sortit, molt neta no ho sembla, ni molt centrifugada tampoc, la he hagut d’escórrer manualment, però be almenys una mica neta si ho esta. La Miriam, cooperant de FarmaMundi, m’ha  dit que funcionava així, que era normal.

A la tarda he estat acabant de passar el que he anat inventariant fins avui, i classificant i guardant les fotos fetes segons temes.
També he aprofitat i m’he agenciat un moblet amb mirall pel lavabo, ja que no en tenia, i cada mati no podia veure si m’havia pentinat bé o no, jejejejeje. L’he netejat ben a fons i també, ja posats, he aprofitat per fregar el terra de l’habitació. Estic fet tot un marujo ¡¡

Avui a la tarda he variat i he aprofitat per veure una peli de vídeo “Acantilado Rojo”, no esta malament, un pel lenteta, però passes l’estona.

Demà es dissabte, però també treballarem pel mati, o sigui que fins demà ¡¡¡¡¡¡