DIMECRES 9 DE FEBRER

Aquest mati m’han trucat a primera hora el Germà Fernando i la Marta Millet interessant-se per com anàvem els projectes, com ens tractaven, i com estàvem, la veritat es que s’agraeix tant interès.

Avui hem continuat amb el tema de les bateries, ja estan col·locades al seu lloc totes les de la dreta, no ho hem acabat tot avui, demà si que ja ho deixarem enllestit.

Avui també han començat a fer la rasa que envolta el perímetre del OPD (Consultes Externes), per tal de fer la nova línea d’aigua. Han fet la connexió d’aquesta línea nova a l’actual de l’hospital i començat a soterrar les rases on ja estan passats els tubs.

També he enviat un e.mail al Carles Fabregas pel tema de la Wifi, tal i com em va demanar el Paul, però pel que sembla el Carles no ho veu clar, li farem arribar la seva resposta al Paul a traves del Dani, i el Carles mirarà de veure si te els drivers que demana el Paul. A veure si podem entre tots treure l’entrellat de tot plegat, i sinó la darrera esperança es l’Oliver que arriba divendres i d’aquests temes domina una mica.....

Un cop he plegat de treballar avui he tornat a anar a jugar a futbol amb els crios, ja començo a conèixer els bonys del camp, avui a guanyat el meu equip 6 a 1, i hat trick del opoto, i això que a la segona part he jugat de lliure en plan Beckembauer, (es nota que quan parlo de futbol se me’n va la olla, es que no tinc avia.............jejejeje). Que carai aquests moments en fan sentir més jove, competint contra crios de com a molt 15 anys, en fa recordar el temps de quan feia campana al Claret per anar a jugar a futbol al pati de les teresianes (no li digueu res a la meva mare, eh¡¡), si perquè les teresianes llavors tenien un pati que donava al carrer i que nomes tenies que saltar la tanca de pedra i jugar, apa que no havíem fet partits¡¡¡¡

Això si avui tenia aigua i m’he pogut dutxar, desprès relax al porxo (quan el trobaré a faltar ¡¡¡) i ara estic aquí.

Avui per primer cop he fet servir el skype, es una meravella les noves tecnologies, fa quatre dies aquí estaríem més tirats de la mà de deu que res, i ara tenim accés a tot. La veritat es que es tot un contrast en el país que estem, veus que la gent viu en cases que son autentiques cabanes moltes d’elles, vesteixen precari, calcen precari, molts d’ells mengen precari, no tenen llum elèctric, però en canvi veus molts amb moto ( de on treuen els diners per la benzina?), molts amb mòbil (on el garregen?), hi ha noies d’aquí a la sala de telemedicina que parlen amb familiars seus, no tenen moltes coses que per nosaltres serien bàsiques però en canvi tenen accés a les noves tecnologies, es un contrast sorprenen........

Be, me’n vaig a dormir, demà serà un altre dia ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡