El perque d'aquest Blog

En aquest Blog explicare les meves vivencies aquests mesos a Sierra Leona, i aixi serà una manera de no perdre el contacte amb la gent que esteu aqui, espero que os sigui interesant ¡¡

jueves, 3 de febrero de 2011

PRIMERA NIT DE FARRA ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Avui he continuant fent inventari de instal·lacions i equipament. També hem fet recompta de les aixetes a substituir per tipus “presto” (son aquestes que en llos d’obrir l’aixeta, pitges i surt aigua), així evitem aixetes obertes i consum excessiu d’aigua.
Hem portat 50 i ens en surten 125, haurem de demanar més ¡¡
Desprès el que he fet es passar les fotos a l’ordinador i endressar-les per temàtiques, i apuntar que es cada foto en un excel. I també anar passant l’inventari a net.

Avui os explicaré  una mica quina es la dinàmica pel que fa a la logística de l’estada aquí, menjars, horaris, etc.
Els germans esmorzen cap a les 8 del mati, nosaltres ens llevem cap a les 8:30 i anem a esmorzar. Jo em porto la meva llet condensada i el meu nesquick, i llavors depèn del dia hi ha galetes, pa, mantega, melmelada, rosquilles, truita, ous ferrats, llet en pols, cafè, i alguns dies llet normal. Es pot fer un bon esmorzar.
Mentre esmorzem amb el Dani ens repartim les feines del dia, i quan acabem anem a veure els treballadors, acostumen a començar cap a les 9 del mati, i llavors estem treballant fins a l’hora de dinar, sobre les 14:00 ó 14:30, aquest es un àpat una mica estrany, ja que cada un va quan pot, la gent de l’hospital depèn de si tenen operacions, consultes, etc.
El que no falta mai per dinar es l’arròs, sempre n’hi ha, i a més depenen del dia hi ha llenties, sopa, alguna minestra, peix, pollastre, (no tot alhora, eh), i fruita, normalment, plàtans, taronges o pinya. Es el menjar mes fluixet, sort de l’arròs molts dies, però la veritat amb la calor que fa tens mes set que gana.
Ara que dic set, tenen botelles d’aigua fresquíssima que treuen d’un recipient, on diu que es potabilitza.............ho creurem, perquè fins ara estem tots sans. També hi ha per veure coca-coles i cerveses.

Desprès de dinar descansem una estona i cada un segueix amb les seves feines, normalment amb l’ordinador ja que fa molta calor per passejar. Cap a les 17:30 ó 18:00 pleguem de treballar, i llavors cada un fa el que vol, jugar a futbol, llegir, passejar, escoltar musica, etc.

El sopar si que es més estricte amb l’horari, els germans resen a les 19.30, i cap a les 20:00 es comença a sopar, i es procura que estiguem tots a taula, la beneeixen i mengem . Acostuma a haver més menjar per sopar que per dinar, tot i que m’he fixat que la gent menja menys, normalment una mica de fruita i ja esta.
Per menjar hi ha arròs, com no, i llavors algo de pasta, macarrons o espaguetis, i depenen del dia pollastre, carn (vedella potser???) o peix, algun dia hi ha també un remenat de tomàquets i amanida. De fruita el mateix, plàtans, taronges o pinya.
Això si, no s’aixeca ningú de la taula fins que el darrer (encara que hagi arribat més tard), no hagi acabat, llavors beneeixen la taula i cada un recull els seus plats i els porta a la cuina.

Llavors normalment anem a la sala de telemedicina per poder mirar els correus, xatejar, etc....i quan acabem a dormir.

Com podeu veure no estem malament del tot, no????

Avui per això hi ha hagut canvi de plans, la Lluïsa, cooperant italiana que varem conèixer el dia de la celebració d’infermeria, a trucat al Dani per si volíem anar a prendre algo desprès de sopar, i així ho hem fet, primera nit de farra¡¡¡, ens hem pres un parell de cerveses a un disco – pub –bar, amb terrassa, ha estat força curiós, tots eren negres menys nosaltres tres, era com estar a una festa en un garatge sense llum i ple de negres, no es veia res (recordeu que no hi ha llum), nomes algunes espelmes¡¡¡¡¡., total que hem arribat a l’Hospital prop de la una de la matinada.

Be, això es tot per avui...............una abraçada ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡  

3 comentarios:

  1. Que xulo això de les noves tecnologies, un plaer poder seguir el teu dia a dia, per una banda tant lluny, però així és com molt proper, i la cosa promet menys d'una setmana (recorda que avui dijous varem fer la festeta) i ja va una posta de sol (no sabem si sol), un partit i una "farra", promet, pinta força bé.... gràcies per fer-nos partíceps......

    ResponderEliminar
  2. ara ja sé de que va tot, nen.... he flipap al rebre el teu missatge. Si tens dubtes 'informàtiques' m'ho dius.... o vinc... perque segur que necessites un central per el teu equip de fútbol. jajajaja...
    per cert... http://translate.google.com/?hl=es#
    t'ajudará.

    ResponderEliminar
  3. Benvolgut Enric. Ara he tingut una estoneta i he llegit les teves peripècies des del dia de l'arribada a Sierra Leona. És la primera vegada que hi participo en un blog! Pots considerar-te un priviligiat, de fet no tinc clar que això que escric t'arribi perquè no sé quantes finestres he obert i tancat abans d'escriure. En fi, veig que estàs força bé i que també t'ho prens molt bé. T'envio una forta abraçada.Per cert, has publicat alguna foto? Com es poden veure?
    JANIO

    ResponderEliminar