El perque d'aquest Blog

En aquest Blog explicare les meves vivencies aquests mesos a Sierra Leona, i aixi serà una manera de no perdre el contacte amb la gent que esteu aqui, espero que os sigui interesant ¡¡

martes, 1 de febrero de 2011

QUART DIA

Primer dia de treball, a primera hora hem anat a parlar amb el Brother Peter per comentar el projecte de la fotovoltaica i el de l’aigua, hem repassat el planing i en principi esta tot OK. Hem acordat que aquests primers dies estaré mes amb el Dani amb els temes de la fotovoltaica i l’aigua, i la propera setmana començaria amb la resta de coses (inventari, etc).
Deu n’hi do el que hem suat, hem fet l’inventari del material, tant de les plaques solars com del projecte de l’aigua, en principi esta tot. Estava tot el material en uns magatzems on no hi passava ni gota d’aire, però per gotes les nostres¡¡¡, no paràvem de suar.
Ara ens queda localitzar les neveres, ho farem més endavant.

A la tarda he estat fent fotografies i vídeo de les instal·lacions actuals, i desprès encara he tingut temps per estar llegint tranquil·lament al porxo de la casa, fins que ja no hi havia llum, però llavors ha estat molt gratificant estar sol, sense soroll, amb aquella pau i pensant amb les meves coses fins que ha vingut la llum del generador i hem a ant a sopar.
Ara acabo de contestar els e-mails que tenia, xatejar una mica amb la Mire i escriure aquest document.

La veritat es que l’estança aquí esta sent molt agradable, de moment el que pitjor porto es la dutxa, l’aigua surt gelada, no tèbia, no, gelada, però que hi farem, i el tema de l’idioma, no entenc res, i no es que no ho senti, que parlen a crits, es que no els entenc, clar que el Dani i la Miriam (una cooperant de FarmaMundi) molts cops tampoc els entenen.
Però be avui ja he vençut una mica la vergonya de parlar amb angles i he començat (com el Tarzan segur, no millor dit com la Xita, però m’entenien, o això semblava), no, si al final encara faré un intensiu d’angles i tot.

Per cert, voldria agrair-vos a tots els que seguiu el blog, moltes gracies, es molt reconfortant saber que hi ha tanta gent que esta interessada en saber com em va, no et fa sentir tant sol, se que esteu tots amb mi. Una abraçada ben forta ¡¡¡¡¡

PD. Miraré de penjar fotos de la celebració del dissabte a veure si ho aconsegueixo.....

2 comentarios: