El perque d'aquest Blog

En aquest Blog explicare les meves vivencies aquests mesos a Sierra Leona, i aixi serà una manera de no perdre el contacte amb la gent que esteu aqui, espero que os sigui interesant ¡¡

jueves, 7 de abril de 2011

DARRERES HORES AQUI ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Avui es el meu darrer dia aquí, aprofitaré per anar-me acomiadant-me de tothom, de les persones i dels recons d’aquest meravellós lloc.

Per començar a les vuit del mati he anat a la pregaria que fan cada dia, on m’han dit que el regal de la “Blue House” me’l donarien a les 10............, no m’ho havien dit ahir i he matinat.........cap problema..............that’s Africa¡¡

Desprès he anat a telemedicina per veure les cròniques del Barça – Shaktar, posar les darreres pagines del blog i mirar els correus.

A les 10, els Brothers ens han convocat per donar-nos els regals en agraïment a la nostra estada aquí, ho faran de forma diferent a la resta de la gent........realment ahir ho comentava l’Oliver per un blanc quan torna a casa les coses canvien molt, aquí ets sens especial, t’ho fan sentir, et transmeten aquests sentiments, et fan sentir part d’ells.

Abans d’ahir quan estàvem a la reunió de les 8:00 del mati, érem només nosaltres tres blancs i tota la resta negres, i jo li deia a l’Oliver que recordava el dia que vaig venir cap aquí que a la sala d’espera de l’aeroport de Brussel·les, em sentia incòmode, tots eren negres i el Dani i jo els únics blancs, i se’t feia estrany..........i en canvi ara, estem tot el dia rodejats de gent de color i ho trobem normal, ens han integrat de forma tant natural que podríem dir que som un més entre ells......i això es fantàstic ¡¡

Quan acabi aniré a acomiadar-me de la gent del poble que he anat coneixent aquests dies i als nens que he tingut més contacte i carinyo, els hi donaré unes tonteries que havia portat, als grans els hi transmeto tota la meva estimació cap a ells, m’han fet sentit com a casa, son senzillament genials.

La veritat es que aquesta estança aquí serà inoblidable, es curiós, però ara quan ho miro des de la perspectiva, crec que a estat com un parèntesi a la meva vida, un parèntesi on he estat realment feliç, han estat uns dies lluny de la gent que m’estimo, la família, els amics, els companys de feina, de tot el meu entorn, però aquest entorn privilegiat a fet que no fos un estrany, al contrari m’he sentit acollit, integrat amb la gent i l’entorn.

M’ha permès descobrir un país meravellós, del que no coneixem gairebé res, i que te una gran riquesa per mostrar, uns paisatges frondosos, unes valls d’uns colors vibrats, unes platges paradisíaques, una llum, un color, un tot, que han fet que m’enamores aquest continent.
Ha estat el primer cop que he estat a un país de l’Africa Negre i la veritat es que es diferent a la resta, te un no se que, que enganxa, suposo que es un compendi de tot, els paisatges, els colors, però sobretot la gent, una gent meravellosa, que no te molts bens materials i que en molts casos llinden la misèria, però que ho donen tot, sempre tenen un somriure i una paraula amable, son realment entranyables.

En el meu cor sempre hi haurà un reconet per aquesta gent i el seu pais............

El que mes greu en sap es no dominar més l’anglès per haver tingut una major comunicació amb ells, però qui sap, potser en un altre ocasió..........

Bé, aquestes son les meves darreres línees aquí, les properes ja les faré a casa, i allí os explicaré com a anat el viatge de tornada. A les 13.30 anirem a dinar i despres sortirem cap a l’aeroport.

Moltes gràcies a tots pel vostre suport durant tota aquesta experiència, als que heu estat al meu costat molts dies xatejant pel messenger, als que heu anat mirant el blog, als que m’heu escrit e-mails, els que m’heu trucat, als que m’heu enviat missatges, als que en algun moment heu pensat en mi.............a tots, moltes gràcies........sense el vostre suport aquesta estada hagués estat molt diferent ¡¡¡¡

DARRER DIA SENCER A L'HOSPITAL ¡¡

Avui trigo una mica més en aixecar-me, no tenim gairebé feina i ens ho podem permetre, esmorzo tranquil·lament, quan acabo vaig a casa agafo la maleta grossa i la vaig a pesar, esta a prop dels 24 kg, no porto tantes coses, realment esta mig buida, però algunes de les figuretes que porto si que pesen una mica, ja ho reestructuraré desprès.

Mentre esmorzem comentem amb l’Oliver, el Dani i el Brother Johannes que per la nit hi ha massa llum a dins de l’hospital, podem suprimir totes les llums del primer pis i treure algunes de les de baix.

El Dani i l’Oliver estan fent la xerrada als Brothers de com funciona la fotovoltaica, m’afegeixo a les explicacions, estan molts contents de que tot funcioni finalment........nosaltres també, la veritat ¡¡
Quan acabem acompanyo a l’Oliver per ajudar-lo a la xerrada sobre la fotovoltaica que donarà a la gent d’administració, com estem a l’hospital jo em quedo una estona a telemedicina, contesto e-mails de la feina, personals i fullejo una mica el mundo deportivo..........i veig la victòria d’ahir de Madrid....era d’esperar, a veure que fem avui nosaltres contra el Chigrinsky i companyia....rebo dos missatges al mòbil, un de la meva mare i un de la meva germana, els dos amb una foto cada un de l’Eloi (el meu nebot), per veure-les ho haig de fer a traves de internet..........no es per que sigui el meu nebot, eh¡¡, però es molt bufó..........jejejejeje.

Quan ja he acabat, em truca el Brother Johannes per veure com posen la rapissa pel monitor de la UCI, l’home esta ansiós de poder obrir-la ja. Vaig a buscar al fuster perquè la faci, el porto a la UCI i li ensenyo.

Surto i em trobo el Jossua, li pregunto pel vídeo de les olimpíades i em diu que esta trucant al fotògraf però que no li contesta, llavors hem diu que m’esperi un moment que tenen una cosa per a mi, així ho faig, va a buscar a la Mery de Farmàcia, i tots tres busquem.al Brother Johannes, li diuen que tot el equip “Blue” m’ha fet un regal com agraïment per les olimpíades, els hi dono les gracies, però el Brother Johannes diu que millor no m’ho donin avui, sinó demà al mati a les 8.00, a la reunió dels matins...........quina vergonya¡¡, però al mateix temps quin orgull............la veritat em fa molta il·lusió, ja m’he preparat unes frases d’agraïment a aquesta magnifica gent. Ben mirat serà una forma de poder acomiadar-me millor de tothom.

Amb l’orgull a flor de pell, em dirigeixo a fer l’inventari de tot el material que deixem aquí, començo pel material del magatzem, i segueixo amb el material i eines del quarto tècnic de la solar.

Ja es hora d’anar a dinar, es el penúltim dinar.......

A la tarda descanso una mica i vaig al poble per acomiadar-me de la gent que he anat coneixent aquests dies, però pel cami hem trobo a un driver que em diu que a les 17 hores estigui a casa...son les 16:50, o sigui que torno cap a casa......ja els aniré a veure despres...

A les 17 hores ve tota la gent de manteniment per acomiadar-se de nosaltres, fem una cerveseta plegat, i riem i comentem anècdotes d’aquests dies en un to desenfadat i molt entranyable.

Quan se’n van aprofito i vaig al poble a acomiadar-me dels nanos amb els que he jugat a futbol, els miro de localitzar, no ho aconsegueixo amb tots, demà ho tornaré a intentar.

Mentrestant ja a començat el Barça- Shaktar, estic permanentment informat per sms.

Torno just  temps de fer-me una dutxa i poder gaudir de la meva darrera tarda al porxo.....intento retindra a la retina aquest instant, per recordar-lo amb serenor en aquells moments en que ho necessiti. Mentre el Barça va guanyant, 3-0 al descans.

Avui si es el darrer sopar, i com sempre que algú se’n va els germans fan un pica- pica especial d’embotit, i un cop acabat el sopar ens han dit que demà estiguem a les 10 del mati a la casa dels germans que ens donaran uns regals en agraïment de la nostra feina durant l’estada aquí.
Mentre sopem arriben més sms, 3-1, 4-1...........i el 5-1 final, es bon resultat, quasi es pot dir que la eliminatòria esta bastant encarrilada, sempre que es jugui serios alli, clar.

Com ja es tard i no hi haurà ningú connectat a aquesta hora, ens en anem cap a casa.......a dormir, demà serà un dia molt llarg.....

DIMARTS 5 D'ABRIL

Avui tornem a matinat, perque donem els diplomes a la gent de manteniment per la seva assistència al curs de la fotovoltaica. El Brother Peter ens ha demanat de fer-ho a la reunió diària de tot el personal que fan a les 8 del mati a la Pediatria de la OPD.
Coincidim sortint de la casa l’Oliver i jo, i anem cap a la OPD, esta tothom, treballadors i pacients resant a la porta de la OPD, quan acaben anem tots cap a l’aula de la Pediatria, esperem que arribi el Brother Peter, on desprès d’un parlament d’ell explicant el projecte i donant-los les gracies a nosaltres per la realització del projecte (ja he quedat batejat com “runnin man” ¡¡¡),  l’Oliver fa una explicació a tot el personal de que es, perquè serveix i com funciona la instal·lació de solar fotovoltaica. Quan acaba, el Brother Peter insisteix en que aquest projecte esta fet per estalviar i commina a la gent a no carregar els mòbils quan esta posada la solar ( de fet, hi ha cartells per l’hospital on ho indiquen).
Llavors arriba l’hora de donar els diplomes a la gent de manteniment, un a un es van aixecant i reben el diploma, acompanyats per l’aplaudiment de la resta de la gent de l’hospital.
Al acabar el responsable de Laboratori dedica unes paraules on ens dona les gracies per la feina realitzada.
L’Oliver finalment agraeix a tothom la seva col·laboració en la realització de la fotovoltaica, en molts cops sense la seva desinteressada ajuda ens hagués costat molt més, i llavors els convida a tots a veure la instal·lació.

Anem cap a les casetes de les bateries i del control de la instal·lació, el Paul fa de cicerone i ensenya a tothom les instal·lacions. La gent se’ns acosta i ens dona les gracies, la veritat es que tots els esforços queden recompensats per aquests agraïments sincers ¡¡¡
Quan tothom se’n va aprofitem per anar a esmorzar, al acabar em dedico a endreçar el quarto tècnic, tots els recanvis els portarem al magatzem de que disposem.
Vaig a telemedicina a buscar el carro i aprofito per, carregar els monitors siemens, ja que son per tirar, els deixo en un magatzem on hi ha equips desballestats, i els hi poso un cartell indicant que no funcionen i son per tirar.
Un cop tinc el carretó buit, trasllado en dos viatges tot el material al magatzem, i el col·loco de forma endreçada.

Ara el que faig es posar el rètol de seguretat de la sala de bateries.

Just acabo i esta l’Abu, el mecànic per anar a mirar el protocol de manteniment dels generadors, fem un repàs del mateix, i veiem els problemes que te cada un. La veritat es que estan en un estat força deplorable, tenen voluntat, però els falta sistemàtica i constància per fer les coses. Esperem que haguem posat un primer granet de sorra......

Ara vaig a fer el penúltim reportatge fotogràfic i de vídeo dels nous quadres elèctrics, només hem queda els quiròfans ja que estan treballant, ho faré per la tarda.

Vaig a casa i aprofito per escriure aquestes línees, i preparo la maleta petita i la porto a pesar, no vull tenir els mateixos problemes que a l’anada, cap problema, tot i portar el ECG espatllat, nomes pesa 10 kg, encara hi cabrien 14 més.
De pas aprofito i em peso jo..............58 kg,  no se quant pesava al marxar, però deuria estar sobre els 65 – 67 kg, o sigui que m’he aprimat uns 8 kg, a quatre per més.......espero recuperar-los aviat ¡¡¡
Ara només queda veure quan pesarà la maleta gran, a la tarda començaré a preparar-la.

Vaig a dinar, avui esta força bé...........ara que marxem¡¡, millor això que res, clar ¡¡
Quan acabo vaig  a casa i començo a fer la maleta gran, precipitat direu alguns, potser si, jo prefereixo pensar que soc previsor, així demà al mati la podré portar a pesar-la, per no tenir sorpreses desagradables a l’aeroport.

Quan ja la deixo mig enllestida, nomes falta la roba de demà i dijous i algunes petites coses, em poso a descarregar les darreres fotos, les endreço a les carpetes corresponents, perquè sinó desprès ja no me’n recordaré de on eren (de fet avui ja m’ha passat amb les fotos d’uns quadres elèctrics...........i resulta que eren els de la casa de voluntaris¡¡¡).

Ara ens hem quedat sense llum a la casa, que estrany, no li dono més importància i vaig als quiròfans per mirar el cable nou del monitor GE, no es el que necessitava, el tornaré i buscarem el seu, però allí comprovo que no hi ha corrent tampoc a quiròfans, això ja es més estrany...........es veu que algú a posar un diferencial en grup, el posem bé i tot torna a funcionar. Quan torno cap a casa seguim sense llum, miro els quadres i estan tots bé, truco al dani i em comenta que l’han tret perquè estan canviant un diferencial...............ufffff, ara que portem uns dies amb tot funcionant bé, només faltava aquest ensurt, per sort esta tot aclarit, i quan canvien el diferencial torna la corrent a la casa.

Per avui ja he tingut prou, tota la feina ja esta feta, per tant em poso al “meu porxo” a llegir i gaudir d’aquests instants.............i acabo el meu 11 llibre, ara només em queda el darrer que el guardo pel viatge de tornada...........clar que igual el començo abans d’anar a dormir....jejejeje

Cap a les 18:00 intento trucar a la Mire, no l’agafa, la Mònica tampoc, al poc en truca ella, li torno la trucada i estic força estona parlant amb la peque, diu que em troba a faltar........jo també la trobo molt a faltar, tinc moltes ganes de veure-la i fer-li un “achuchon” ben fort, però hauré d’esperar al cap de setmana............ja queda menys ¡¡¡

Segueixo al porxo escoltant musica fins que ja es fa fosc, i entro a casa per dutxar-me i anar a sopar.

Avui no vaig a telemedicina, em ve de gust estar una estona al porxo, sol, tranquil, empapant-me d’aquest lloc, relaxant-me............fins que entro a casa a escriure aquestes darreres línees d’avui i, si, començo el llibre abans d’anar a dormir.

Demà serà el darrer dia sencer aquí.....toca assaborir-lo al màxim, sense feina, recórrer cada reco de l’hospital, enregistrar-ho a la memòria...........però no avancem aconteixements, demà os ho explico ¡¡

JA SOC TIET ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Avui també m’aixeco aviat, a les 9 tenim reunió amb el Brother Peter i la gent de Manteniment pel tema dels protocols de manteniment dels equips. Esmorzo ràpid i faig un repàs a l’ordinador del que els vull dir, també copio en un pen tota la informació perquè la tinguin al seu ordinador tant el Brother Peter com el Paul.

He convidat a l’Oliver a la reunió, ell te molt bon rotllo amb tots i el seu domini de l’idioma crec que em pot ser molt util.

La reunió comença una mica tensa, el Paul no entén que li volem ensenyar, ensenya una mica les ungles, diu que no li hem d’ensenyar res dels seus equip que ell ja sap el que els te que fer, poc a poc amb les meves explicacions i la col·laboració de l’Oliver, veuen que no volem imposar res, sinó que volem ajudar a que el que ja s’està fent es sistematitzi, sembla que al final ho entenen.........o això diuen.
Insisteixen a tenir els protocols impresos, els imprimim al despatx del Brother Peter, cada un te un copia. Quedem em que demà amb l’Abu ens repassarem el del Grup Electrogen per veure-ho “in situ”, sembla que les reticencies inicials afluixen.

A continuació els hi ensenyo el power dels equips electromedics, aquest l’encaixen millor, els explico la importància de la gestió dels recanvis i de la documentació, així com poder fer unes primeres reparacions. Sembla que aquesta part no te tantes reticències, em comenten uns problemes amb la placa del bisturí, quedem en que demà ho mirarem.

Al mateix temps el Paul em comenta que te un problema amb els recanvis de l’autoclau matachana, li dic que no es preocupi, que per això estem nosaltres, li dono el meu e-mail i li dic que qualsevol cosa que necessitin ens la demanin que mirarem de fer el possible per donar una solució.

Els hi lliuro els recanvis dels equips electromedics que tenim i totes les documentacions tècniques que he anat trobant, així com l’inventari d’equips de manteniment i electromedics.

Sembla que al final amb l’inestimable col·laboració de l’Oliver el tema s’ha redreçat, ara només cal deixar passar el temps i veure si es porta a terme o no..........

Quan hem acabat m’he anat a buscar el material per fer els capçals dels llits de la UCI, he tingut que mecanitzar els allargos que fem com a capçal per tal de poder penjar-los.  Ha estat una feina laboriosa i entretinguda, de fet hi he estat tot el mati i fins a les 16.00 de la tarda. Però crec que al final a quedat força bé, no es el que m’agradaria, però amb els mitjans de que disposem aquí, crec que esta força aconseguit. El Brother Johannes ho ha vist i esta encantat. Espero que els faci força servei.

Cap a les13:15, he rebut una trucada de la meva mare, ja era tiet ¡¡, tot havia anat bé, tant la mare com el nen estaven perfectament, me’n he alegrat molt.............se’m fa estrany això de tiet..............serà qüestió d’acostumar-se.

A les 13.30 hem anat a dinar, avui més aviat perquè marxàvem a les 14:00 el Quico, l’Ana i la Mireia, un cop hem dinat, abraçades, petons i comiat.

Jo he continuat amb el tema de la UCI, fins que he acabat. Cap a les 16:00 he anat una estona a Telemedicina per veure la foto del meu nebot i mirar uns e-mails de feina fins a les 17.00, que he plegat i he anat a canviar-me per jugar el meu darrer partit de futbol aquí..........he arribat al camp cap a les 17:30, no hi havia ningú, he esperat una estona, res......només uns nanos que m’han dit que la meva pilota s’havia punxat i ja no hi havia més pilota...........per tant no hi havia partit..............”mi gozo en un pozo”, però bé, he aprofitat per acomiadar-me d’ells, dona’ls-hi les gracies per haver-me acollit com un més i haver-me fet treure 20 anys de sobre ¡¡¡

Com no hi havia partit, he recollit l’ordinador i he vingut a Telemedicina, on he contestat diferents e-mail, entre ells un d’electromedicina on m’indicava quatre apunts dels monitors Siemens, me’ls torno a mirar, però no funcionen, tot apunta a que la font d’alimentació esta malament. També he aprofitat per escriure aquestes línees, ara ja son les 19.30 m’aniré a casa a dutxar-me..............més tard continuaré....

Ja m’he dutxat, he sopat i he anat una estona a telemedicina a xerrar una mica amb la gent que estàveu connectats, la veritat es que aquestes estones ajuden molt a desconnectar, rius, recordes, parles, et distreus...........moltes gracies a tots ¡¡

Demà ja nomes quedaran tres dies...........

lunes, 4 de abril de 2011

DIUMENGE 3 D'ABRIL

Avui m’he aixecat a les 8 en punt, no em volia quedar sense esmorzar, i la veritat es que estic cansat, son molts dies seguits treballant moltes hores i cap dia de desconnexió, però ara el que compte es acabar d’una vegada, deixar-ho tot lligat per poder tornar.

Perquè ara, quan ja saps que tornes aquest dijous, ja tens ganes de que sigui el dijous i marxar, fins ara no havia tingut ganes, però ara ja començo a tenir-ne, fins i tot ja he començat mentalment a fer la maleta, a veure que m’emportaré i que no.......

Desprès d’esmorzar he anat un moment a telemedicina a veure les noticies del partit del Barça, i desprès he trucat a la meva mare, avui si l’ha agafat, esta nerviosa tot i que intenta dissimular-ho, es normal, per sort la Laura anirà amb l’Isma (la seva parella) a l’hospital i la mama no hi anirà fins que el nen hagi nascut, millor per totes dues. Ja m’ha dit que em trucarà quan el nen hagi nascut.

Llavors he anat a buscar a l’Oliver i ens hem estat mirant durant tot el mati i fins l’hora de dinar el cable de senyal, ja que hem detectat que te un voltatge que no te que tenir, però desprès de fer múltiples proves hem vist que aquest voltatge es induït pel cable que acciona les maniobres, que al anar paral·lels dins del cable coarrugat, i aquest tenir 220 volts indueix sobre l’altre cable una tensió que no hi hauria de ser. Per sort no afecta al funcionament del sistema i ja sabem perquè hi es...........però amb la broma ens hem passat tot el mati.
El Dani i la Mireia han estat fent els darrers quadres de les cases dels germans i rotulant els quadres.

Avui hem dinat a la una, es l’hora dels diumenges, hi havia paella, no com la de Cal Pinxo, però estava bona.  Al acabar de dinar hem estat parlant els quatre de com estaven els diferents temes de la fotovoltaica, eren més de les 15:00 quan hem acabat de parlar.

Desprès de dinar m’he estirat una estona, estava cansat, però fa tanta calor que no dorms ni descanses, desprès de mitja horeta llarga m’he aixecat.
Quan m’he aixecat he anat a canviar els polsadors que varem posar ahir  per interruptors, ahir a la nit hi van haver forces queixes del personal d’infermeria nocturn. Al final com només hem recuperat 3 interruptors, nomes hem canviat aquests tres, els altres dos hem deixat polsadors. Així anirà bé per veure amb el temps que va millor.

Quan he acabat he anat a telemedicina per posar-me una estona a internet, però no hi havia tensió, la Mireia estava mirant una cosa del quadre electric de la sala, però quan a acabat seguíem sense corrent, al final hem anat l’Oliver i jo a mirar-ho, hi havia un cable suelto, l’hem posat bé i ja teníem tensió.
La veritat es que estem tots bastant cansats, han estat uns darrers dies intensos de feina.

Cap a les 19.00 hores vaig cap a la casa, aprofito i truco a la meva germana per donar-li un peto i desitjar-li que li vagi molt bé tot demà.
Al porxo estan el Quico i l’Ana, els hi dono les fotos que havia fet d’ells, faig el mateix amb la Mireia i ella em dona les que m’ha fet a mi.
També ens intercanviem telèfons i adreces de e-mail per seguir en contacte.

Ja no puc més, vaig a dutxar-me, estic reventat, però la dutxa en revifa, estic una estona al porxo tranquilet i cap a sopar.

Avui es el dia del comiat del Quico, l’Ana i la Mireia, hi ha una mica d’embotit per picar, ensaladilla russa i pollastre............i de postra la Miriam a fet dos pastissos¡¡¡¡, avui si que no he passat gana ¡¡¡. En acabar, els germans els hi fan els regals típics al tres, son força macos, i mentre els germans van a dormir, nosaltres estem una estona més xerrant.

Quan hem acabat m’he acostat a casa de la Mariama, que acaba de sortir de treballar, perquè em vol donar una cosa, i per a la meva sorpresa em regala un vestit típic de Sierra Leona, es preciós, la veritat es que li agraeixo molt el detall, son una gent fantàstica. M’he quedat una mica parat perquè jo no tenia res per a ella. Son aquests petit detalls d’aquesta gent el que els fa diferents.

Torno cap a l’hospital, ja es tard per posar-se a internet, son les 21:30 aquí, però a Barcelona son les 23:30, i ja no hi haurà ningú connectat, i a més a més tinc ganes d’anar a dormir aviat.

Però fa tanta calor que em costa molt adormir-me, l’habitació es com un infern, al final m’adormo més per cansament que per un altre cosa.............

Ja només queden quatre dies ......................






domingo, 3 de abril de 2011

COMENÇA EL COMPTE ENRERA.....5, 4, 3, 2, 1 ¡¡¡¡

Avui al final treballarem tot el dia per tal de mirar de deixar-ho tot enllestit el més aviat possible.

Al mati començo posant els polsador de llum a les habitacions (al posar la solar tota la nit, passava que a les habitacions deixaven les llums obertes tota la nit, amb les molèsties pel pacients, i l’escàs estalvi energètic ).
Llavors varem decidir que per les nits a les habitacions només hi haurà una llum de penombra (que es podrà activar i desactivar amb un interruptor) i un polsador (els que he col·locat jo) que el que fa es que en cas de necessitat es pugui encendre la llum general de les habitacions. Compteu que les habitacions no son individuals, sinó de 6 ó 8 persones.
No he pogut comprovar la durada del temporitzador perquè estaven substituint els portalàmpades de les llums de penombra i havien tret la llum, ho faria per la tarda.

Ha arribat l’Oliver de Lunsar de comprar material, entre ell els 6 allargos que farem servir com a capçaleres dels llits de la UCI, però no els puc col·locar perquè la clau la te el Brother Johannes al seu despatx, ell no hi es perquè estan tots el Brother de Seminari de Lideratge, i ningú més te la clau, m’hauré d’esperar a dilluns al mati per fer-ho.

Desprès hem estat amb l’Oliver mirant-nos com poder fer arribar el cable d’alimentació fins a dalt de tot del dipòsit, amb la bastida actual no n’hi ha prou, parlem amb l’Axel i el Seidu i ells ho faran dilluns sens falta.

Anem als magatzem que vaig veure ahir perquè hi ha un moblet que crec que podem aprofitar per guardar els recanvis de la solar, l’Alimami ens ajuda a traslladar-lo i netejar-lo. Quan el posem a lloc, jo em dedico a posar els recanvis al seu lloc, mentre l’Oliver prepara les bateries pel sai del Sanibox (no es cap equip de lavabo, tot i que el seu nom dona a equivocs, es l’equip que dona els senyals de la fotovoltaica per rebre-ho a Barcelona per internet).
Quan a acabat l’he ajudat a instal·lar-lo al despatx del Brother Peter.

Un cop hem acabat anem al magatzem i preparem el material que necessitaran el dilluns el Seidu i l’Axel pel tema de la boia del dipòsit. Ja es hora d’anar a dinar, i així ho fem, allí tornem a comentar entre els quatre com a anat el dia, quines feines ja hem acabat i quines fem a la tarda.

Jo vaig cap a l’hospital a comprovar els temporitzadors de les habitacions, i els vaig ajustant un per un.
Quan acabo ajudo al Dani a la casa nova dels Brothers amb els nous quadres elèctrics que estan fent el Samuel i el Frank (tot un perill, sobretot aquest ultim, que ja ha fet més d’un terrabastall ¡¡)

Ara son les 18:30, ja estic cansat, i per avui ho deixo, vaig a casa i em poso a escriure el dia d’ahir i el d’avui. Em truca la Mireia amb un problema de les llums de l’hospital, m’hi acosto.............desprès continuaré......al final no es res, un fluorescent fos, demà el farem canviar.

Em poso a llegir una estona al porxo, aprofitant els darrers moments de claror, quan ja no m’hi veig, truco  a la meva mare per tranquil·litzar-la i dir-li que no es preocupi, que tot anirà bé i la Laura tindrà el nen sense cap problema. Però, que raro, no el sent, cosa normal, llavors truco a casa seva i es posa el meu germà i parlo una estona amb ell.

Avui al sopar tenim una sorpresa, la Miriam a cuinat ella, i no tenim pasta per sopar ¡¡¡¡, ens a fet una truita d’espàrrecs verds, pollastre amb una salsa boníssima, i , si, també hi havia arròs............però amb la salsa del pollastre estava força bo. I de postra un flam.....vaja que hem sopat com uns senyors ¡¡

Sopant hem dit d’anar a veure el final del Villareal- Barça al poble i fer una cervesseta, així ho hem fet, hem arribat just quan el Pique havia acabat de marcar el seu golet, i la veritat es que he patit una mica els darrers minuts, però al final els tres punts al sac i ja en tenim 8 sobre el Madrid, poc a poc anem fent, partit a partit, com cal......perfecte¡¡
Com aqui la musica estava molt alta i ens volia cobrar per estar, hem marxat a un altre lloc a pendre un altre cervesa, la darrera, i ja cap a les 23:30 estàvem a casa preparats per anar a dormir.............demà ens espera un altre dia dur de feina ¡¡

Ja només queden 5 dies aquí ¡¡¡

DIVENDRES 1 D'ABRIL DEL 2011

Aquest mati he començat tornant a tirar el cable d’alimentació de la boia del dipòsit gran, ja que el cable que varem tirar ahir el necessiten el Dani i l’Oliver per un altre lloc.

Quan acabo vaig a buscar el Suleiman i li ensenyo l’escrit del Brother Peter demanant-li que m’ensenyi els magatzems on poden haver-hi equips electromedics, m’ensenya cinc magatzems.............a quin més deixat, tots estan plens de caixes amb materials, gases, guants, etc.
En tres magatzems hi localitzo equips mèdics, en el primer hi ha un carro d’anestèsia en bon estat, dos monitors multiparametrics Siemens Sirecust i un monitor de CO2. M’emporto els tres monitors a la sala de telemedicina, comprovo que estan tots el cables i els connecto, aparentment no fan res, els deixo carregant i envio un e-mail a Electromedicina per veure si em podem aconseguir informació dels equips.

Aprofito i miro els e-mail que tinc, i en tinc un de la meva germana, que em diu que li avancen el part previst pel dia 10 al dia 4, perquè el nen no creix molt, estan una mica amoïnats, li contesto dient que no es preocupi que tot anirà bé. Però la veritat en quedo una mica xoff, m’havia fet a la idea que estaria a Barcelona quan el nen naixes, que estaria al seu costat, però bé, ja te el seu marit, la meva mare, la família, o sigui que sola no estarà i tot anirà bé.

Torno als magatzems i trobo els segon magatzem amb equips electromedics, i dic magatzem, per dir-ho d’alguna manera, més aviat sembla un contenidor de deixalles amb forma de magatzem, esta tot ple de material vari tirat un sobre l’altre, llits, cadires de rodes, crosses, etc. I entre aquest material hi diviso, dos arcs quirúrgics (equips de RX que s’utilitzen a quiròfans), dues incubadores (o el que queda d’elles), un carro d’anestèsia, però esta tot en un estat deporable, s’hauria de tirar tot, però no els  hi dic res perquè hi ha els equips de RX, i abans per poder tirar-los s’haurien de treure els tubs de RX, i això ho ha de fer gent especialitzada. Prefereixo abans esbrinar com fer-ho per gestionar la retirada d’aquets equip, perquè sinó es un risc que els llencin a segons on.
L’únic que sembla recuperable d’aquest segon magatzem son dos oxigenadors, un esta fins i tot amb l’embalatge amb que va arribar, els treure dilluns i els provaré.

Trobo el tercer magatzem amb equips electromedic, en aquest cas es un mamograf molt antic, esta per tirar-lo, però al ser un equip amb RX, te el mateix problema que els altres.

Torno a telemedicina, els equips segueixen sense donar senyals de vida, els deixo carregant.

Vaig a dinar, i torno a telemedicina ara per que m’he adonat que els inventaris els tenia en català, i els haig de traduir per donar-los a la gent de manteniment dilluns. Estic tota la tarda fins ben bé les 19 hores amb això.

Quan acabo aprofito la darrera mitja horeta de sol per llegir una estona al porxo, fins que el sol se’n va, llavors en dutxo, en canvio i em preparo per anar a sopar.

La Mireia em comenta que farem una reunió al porxo de la casa desprès de sopar per veure les feines que queden, i com les organitzem.
Així ho fem, ens estem fins ben be les 23:00 parlant de tots els temes, aquí me’n assabento que el Paul s’ha acomiadat d’ells dient que ja no els veuria (dilluns tenim la reunió dels protocols amb ell, la resta de gent de manteniment i el Peter........veurem si ve), al final decidim que aquest cap de setmana no marxarem enlloc i treballarem els dos dies, per tal de mirar de deixar totes les coses enllestides i no haver de corre els darrers dies, es preferible estar els dos darrers dies sense fer res, que no marxar el cap de setmana, i anar de bòlit desprès i haver d’allargar l’estada per imprevistos.

A aquesta hora ja estic cansat i me’n vaig al llit, llegeixo deu minuts, i apago la llum, m’estic adormint..............demà toca treballar.......tot el dia ¡¡¡

NOMES QUEDA UNA SETMANA PER MARXAR ¡¡¡¡

Avui el Dani. l’Oliver i la Mireia han anat a Freetown a comprar petit material que feia falta, s’hi ha estat quasi tot el dia, es el normal quan vas a Freetown, amb les cues que hi ha per entrar i sortir.

Jo m’he dedicat amb l’Alimami a posar bé els cables de senyal que varem tirar, que estaven penjant per la cornisa exterior de l’edifici de l’Hospital, i endreçar-los també dins del despatx del Br. Peter, on estaven fora de la canal ja que quedaven curts.
També hem mecanitzat una canal pel cable de senyal del H1, i hem tirat un nou cable elèctric per la boia del dipòsit gran.

Quan hem acabat era quasi l’hora d’anar a dinar, abans he passat per telemedicina i he mirat si tenia algun e-mail, no hi havia cap important.

He anat a fer el vermoutillo diari (avui s’ha acabat el formatge), i desprès a dinar..........a que no sabeu que.........doncs si¡¡.........arròs amb tonyina ¡¡...........més que res per variar...........jejejejeeje.

Desprès una estona a Telemedicina, preparant la reunió de dilluns, fent els cartells de carrega de mòbils i de no carrega de mòbils, i corregint alguna cosa dels protocols que se’m va ocórrer ahir mentre fèiem els de la fotovoltaica.

Aquests dies estic rebent diferents e-mail dient-me que ja queda poc, i que si ja tinc ganes de tornar, i a tothom li he dit el mateix, que no, que no tinc especialment ganes de tornar, no per res especial, sinó perquè el lloc i la gent d’aquí enganxant, s’està molt bé aquí...........però haig de reconèixer que conforme passen els dies i s’acosta la data de marxar si que començo a tenir ganes de marxar, bé no se si son ganes de tornar, o com que ja saps que l’experiència s’acaba el proper dijous, ja tens ganes de que sigui el dijous i fora........no se, la veritat............però quan veus que ja hi ha e-mails dient que quan tornes que hi ha el projecte del trasllat d’extraccions, et pregunten pel tema sales de parts, veus la convocatòria del gerent per la reunió del nou pla de sostenibilitat de l’hospital, etc, els temes es com si anessin retornant al cap, i tens ganes de agafar-los de nou i començar a tornar a pedalar.

Quan he acabat he anat al porxo a llegir una estona, quan ja no hi quedava llum per llegir, m’he anat a dutxar, a aquesta hora l’aigua que esta al dipòsit s’ha anat escalfant durant tot el dia i surt tebiona i dona gust dutxar-se, com encara noi es l’hora de sopar aprofito per estar una estona al porxo escoltant musica i veient com es va enfosquint el dia.............fins que la llum de la fotovoltaica es posa en marxa i trenca l’encant.

Per cert, ja portem 4 dies treballant a regim normal (generador al mati i fotovoltaica per tarda i nits i de moment tot bé ).

Llavors enseguida son les 20:00 i anem a sopar, un cop he acabat he anat a telemedicina per veure si hi ha algú connectat.

Bé, ara si que comença el comte enrere, demà divendres, el cap de setmana passa ràpid, i ja estarem a dilluns, dia que marxen la Mireia, el Quico i l’Ana, i dijous al mati acomiadar-me de tothom.....i desprès de dinar marxar cap a l’aeroport.............però no avancem aconteixements i gaudim de cada hora d’aquesta darrera setmana a aquesta meravellosa terra.

Fins demà ¡¡¡¡