El perque d'aquest Blog

En aquest Blog explicare les meves vivencies aquests mesos a Sierra Leona, i aixi serà una manera de no perdre el contacte amb la gent que esteu aqui, espero que os sigui interesant ¡¡

jueves, 7 de abril de 2011

DARRERES HORES AQUI ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Avui es el meu darrer dia aquí, aprofitaré per anar-me acomiadant-me de tothom, de les persones i dels recons d’aquest meravellós lloc.

Per començar a les vuit del mati he anat a la pregaria que fan cada dia, on m’han dit que el regal de la “Blue House” me’l donarien a les 10............, no m’ho havien dit ahir i he matinat.........cap problema..............that’s Africa¡¡

Desprès he anat a telemedicina per veure les cròniques del Barça – Shaktar, posar les darreres pagines del blog i mirar els correus.

A les 10, els Brothers ens han convocat per donar-nos els regals en agraïment a la nostra estada aquí, ho faran de forma diferent a la resta de la gent........realment ahir ho comentava l’Oliver per un blanc quan torna a casa les coses canvien molt, aquí ets sens especial, t’ho fan sentir, et transmeten aquests sentiments, et fan sentir part d’ells.

Abans d’ahir quan estàvem a la reunió de les 8:00 del mati, érem només nosaltres tres blancs i tota la resta negres, i jo li deia a l’Oliver que recordava el dia que vaig venir cap aquí que a la sala d’espera de l’aeroport de Brussel·les, em sentia incòmode, tots eren negres i el Dani i jo els únics blancs, i se’t feia estrany..........i en canvi ara, estem tot el dia rodejats de gent de color i ho trobem normal, ens han integrat de forma tant natural que podríem dir que som un més entre ells......i això es fantàstic ¡¡

Quan acabi aniré a acomiadar-me de la gent del poble que he anat coneixent aquests dies i als nens que he tingut més contacte i carinyo, els hi donaré unes tonteries que havia portat, als grans els hi transmeto tota la meva estimació cap a ells, m’han fet sentit com a casa, son senzillament genials.

La veritat es que aquesta estança aquí serà inoblidable, es curiós, però ara quan ho miro des de la perspectiva, crec que a estat com un parèntesi a la meva vida, un parèntesi on he estat realment feliç, han estat uns dies lluny de la gent que m’estimo, la família, els amics, els companys de feina, de tot el meu entorn, però aquest entorn privilegiat a fet que no fos un estrany, al contrari m’he sentit acollit, integrat amb la gent i l’entorn.

M’ha permès descobrir un país meravellós, del que no coneixem gairebé res, i que te una gran riquesa per mostrar, uns paisatges frondosos, unes valls d’uns colors vibrats, unes platges paradisíaques, una llum, un color, un tot, que han fet que m’enamores aquest continent.
Ha estat el primer cop que he estat a un país de l’Africa Negre i la veritat es que es diferent a la resta, te un no se que, que enganxa, suposo que es un compendi de tot, els paisatges, els colors, però sobretot la gent, una gent meravellosa, que no te molts bens materials i que en molts casos llinden la misèria, però que ho donen tot, sempre tenen un somriure i una paraula amable, son realment entranyables.

En el meu cor sempre hi haurà un reconet per aquesta gent i el seu pais............

El que mes greu en sap es no dominar més l’anglès per haver tingut una major comunicació amb ells, però qui sap, potser en un altre ocasió..........

Bé, aquestes son les meves darreres línees aquí, les properes ja les faré a casa, i allí os explicaré com a anat el viatge de tornada. A les 13.30 anirem a dinar i despres sortirem cap a l’aeroport.

Moltes gràcies a tots pel vostre suport durant tota aquesta experiència, als que heu estat al meu costat molts dies xatejant pel messenger, als que heu anat mirant el blog, als que m’heu escrit e-mails, els que m’heu trucat, als que m’heu enviat missatges, als que en algun moment heu pensat en mi.............a tots, moltes gràcies........sense el vostre suport aquesta estada hagués estat molt diferent ¡¡¡¡

1 comentario:

  1. cuando se parte de una posición tan rezagada como Sierra Leona (en el puesto 180 de 187 países en el Índice de Desarrollo Humano, con un 70% de pobres que malviven con apenas 0,75 euros al día y el lastre de 11 años de conflicto armado), importantes avances en servicios básicos como la atención sanitaria tienen mucho de ‘milagro’ relativo. Así podría verse la situación de la salud materna, tarea a la que el Gobierno de Freetown se ha aplicado con rapidez y empeño tras una campaña de Amnistía Internacional para mejorar la asistencia en ese ámbito, pero cuyo éxito parcial sigue ensombrecido por déficits estructurales del sistema sanitario y por la falta de mecanismos adecuados de control y rendición de cuentas.
    http://joseluisregojo.blogspot.com.es/2012/03/sierra-leona-salud-materna-india-la.html

    ResponderEliminar