AVUI FA UN MES QUE VAREM ARRIBAR ¡¡¡¡¡

Avui ja fa quatre setmanes que varem arribar el Dani i jo, que ràpid que ha passat.

A primera hora he rebut la trucada del Germà Fernando, hem estat parlant una mica de com va tot el projecte per aquí, i m’ha explicat una mica per sobre els problemes d’aquests dies a l’Hospital amb la nova escomesa de FECSA, però per l’Oscar ja se que el tema es va solventar aquest dijous finalment, o això esperem¡¡

També m’han explicat altres fonts la bona feina de tot l’equip de manteniment, n’estic molt orgullós de tots ells, no solament son bona gent, sinó un equip implicat i responsable. Moltes Felicitats a tots ells per la feina ben feta.

Avui he estat acabant de traduint a l’anglès la presentació dels equips mèdics, ara només en queda fer les fotos que falten i la tindre enllestida.

També m’he estat preparant el que els hi vull dir als germans per explicar aquest projecte i desprès traduint-lo a l’anglès.

A la tarda he estat treballant en el Protocol de manteniment del Grup Electrogen, aprofitant la informació que l’Oscar m’ha enviat de Barcelona i adaptant-la a les característiques d’aquí. Feina una mica laboriosa, però anem fent.

Avui per això, no ha estat el meu millor dia aquí, potser el pitjor, la veritat, estava una mica tocadillo, una mica enyorat, res greu, eh¡, i a sobre he rebut dues noticies que no ho han millorat molt, la mort d’un conegut amb qui havia treballat, i la malaltia d’una persona molt estimada per mi, però com es un autèntic toro, se que se’n sortirà, com a fet altres cops.............SEGUR¡¡¡¡¡

A la tarda he anat a jugar a futbol, avui em venia molt de gust, per aixecar una mica l’ànim, aquí haig d’aplicar el que deia El Secreto, si penses coses negatives atrauràs coses negatives, per tant, a pensar en positiu, animar-se i pensar i fer coses que ens agradin i a atraure coses positives a la nostra vida, no?

La veritat es que el partidillo m’ha anat molt bé, avui s’hi ha afegit el Quico, un cooperant que es metge i que va arribar dilluns amb la Mireia i l’Ana, la seva dona. Ja érem dos opotos¡¡......ja hi havia una mica més de color...........blanc, al camp, jejejejeje. I recital del “opoto’s team”, hem guanyat cinc partits seguits, donant espectacle, fins que hem deixat jugar a la pedrera....... avui un golet, dues assistències (una de rabona), i un “plantillaso” al peu dret que em sembla que em farà estar uns quants dies sense jugar a futbol. Ja ho diuen, gafes del oficio, ja em coneixeu, un altre s’hagués aturat, però jo, ansioson, he seguit jugant, i clar desprès en fred, no podia arrepenjar el peu....

Avui el sopar a estat molt bé, com era l’aniversari de la Mireia els germans han parat taula a fora, entre les palmeres i els arbres, i hi havia soparet diferent, una mica de pica pica, la pasta de cada nit, un pinxo de pollastre, i pastis¡¡¡, tot un luxe, jo ja els he dit que si els aniversaris el celebren així, de mà es el de la Carme, passat demà l’Oliver, l’altre el meu...........però no a colat.............llàstima¡¡¡¡

La veritat es que a estat un sopar molt animat, hem cantat, ballat, fet fotos, rigur, de tot una mica.

Desprès hem sortit per primer cop de l’hospital en tota la setmana i hem anat a prendre una cerveseta a un bar que hi ha al mateix poble a poc de l’hospital, en una terrasseta, per trencar una mira la setmana, riure i explicar-nos quatre coses, no fins gaire tard que demà s’ha de treballar (si, es dissabte però aquí al mati hi treballem).

Al sortir, he mirat el cel, i m’he enrecordat que no os he parlat del cel d’aquí, es una meravella, hi ha infinitats d’estels, es veuen les constel·lacions. No ets pensaries mai que es puguin arribar a veure tants estels. Et quedes embovat mirant-ho, el silenci, la foscor, nomes els estels al cel, i un desig que llances amunt, ben amunt, perquè hi dormi amarat entre els estels fins que es faci realitat.........

Amb això te’n vas a dormir amb un somriure als llavis............veieu com si pensem en positiu, atraiem pensaments positius¡¡¡

Fins demà¡¡¡¡