DOS DIES INOBLIDABLES ¡¡¡¡¡¡¡¡

Finalment hem marxat els 8 cap a la platja de Kent, i dic vuit perquè finalment s’ha afegit al grup la Pati, l’amiga mexicana de la Miriam. Arribem allí a mig mati, negociem amb els “beach boys”, com ells mateixos s’anomenen, el preu de l’estada i menjars, i desprès de revisar –ho, ens hi instal·lem, son unes cabanes fetes de quatre pals i sostre de palla, sense parets, nomes xarxa de pescar fent de parets, però s’està força fresquet. Mentre uns descansem a l’ombra, altres es donen el primer bany, i els “beach-boys” preparen els llits on dormirem.

La veritat es que ell lloc es idíl·lic, la platja es blanca, els arbres arriben fins a la platja, hi ha una entrada d’aigua dolça fins ben be les cabanes, això si la platja esta neta, no hi gaire brutícia, però el que fan es que enlloc de treure-la d’allí, la acumulen darrera, i això espatlla molt l’entorn, la veritat, però has de fer una mica d’abstracció i imaginar-ho tot net, i llavors, la imatge es paradisíaca.........

Com ja es mig dia i no els donarà temps de que ens facin ells el dinar el que fem es que ens preparem un dinar al que la Miriam havia comprat amb el fons comú que havíem fet tots, dinar típic de  platja de quan érem petit, bocata amb llaunes de tonyina, patates fregides, llaunes de sardines, cacauets i fruita....

A la tarda ens posem a parlar en una conversa molt animada, les cinc noies, l’Oliver i jo, el Dani estava tranquil·lament llegint apartat de nosaltres, mentre anàvem explicant anècdotes, resolent el mon, i, com no, parlant de les relacions homes - dones, anava caient la nit, sense adonar-nos a poc a poc es va anar fent fosc, mentre nosaltres anàvem rient, parlant, explicant, i l’airet agradable ens envoltava..........a les vull , quan ja era plena nit els “beach – boys” ens varem portar el sopar, un peix fet a la planxa allí mateix, creiem que era barracuda, un peix típic d’allí, acompanyat de patates fregides o arròs i una salsa autòctona............la veritat es que estava tot molt bo, o teníem molta gana, no ho se, la veritat es que no va quedar res ¡¡

Quan varem sortir de la cabana era negra nit, al cel nomes hi havia la lluna, que estava plena, radiant, il·luminant tota la platja, era una imatge bucòlica, de pau, felicitat, silenci..........que es va trencar quan varem treure l’ipod amb els altaveus que va portar la Miriam i varem estar els vuit ballant i rient a la llum de la lluna, la millor discoteca que os podeu imaginar, la terra la sorra blanca i al cel la lluna il·luminant la nit, tot acompanyat de rom amb coca-cola que al estil botellon varem improvisar, va ser una nit fantàstica...........finalment poc a poc varem anar caient i anant adormir.........bé, això els que varen poder.......clar¡¡

L’endemà ens varem anar aixecant, jo vaig ser el segon a llevar-me, volia veure sortir el soll, però la boirina que hi ha no ho va possibilitar, però no sabeu la sensació de pau, tranquil·litat i ben estar que vaig tenir, allí assegut mirant el mar, sentint el remor de les onades, deixant-me portar pels meus pensaments i veient com el dia començava a clarejar..............inoblidable¡¡

Quan ens varem aixecar tots, varem esmorzar, pagar l’estada i carregar els cotxes per anar cap a la reserva de ximpanzés. Ens va costar una mica de trobar, com podeu imaginar aquí no hi ha cartells explicatiu en lloc, bé fins a 10 metres de l’entrada no hi havia cap cartell que ho indiques¡¡, però al final ho varem trobar.

I la veritat es que va valer la pena, ho tenen molt ben muntat, els animals estan en el seu habitat, cuidats i alimentats, en un entorn privilegiat.

Però com varem arribar tard, al acabar de fer tot el recorregut, ja era mig dia i ens varem plantejar que fer, anar a la següent platja on volíem fer nit, o anar a dinar a Freetown, que estava relativament a prop, i desprès ja decidiríem que fèiem, varem decidir aquesta opció. I aquí varem tenir un petit ensurt, quan estàvem per la zona de platges de Freetown buscant un lloc per dinar, ens va parar la policia ens va dir que teníem una roda malament, i que no podíem continuar, que els havíem d’acompanyar al quartelillo (jo crec que a la noia policia li feia gracia l’Oliver i per això el volia portar al quartelillo.........jejejejeje), al final varen acceptar que canviéssim la roda desprès de dinar alguna cosa, i així ho varem fer, però com ja eren quasi les 5 de la tarda varem decidir tornar a l’Hospital, dutxar-nos fer nit allí i l’un demà anar a la piscina a Makeni, estàvem tant cansats que varem acceptar tots sense dubtar-ho.

Varem trigar gairebé dues hores per poder sortir de Freetown, nomes hi ha un carrer de sortida, a sobre ens varem trobar una espècie de manifestacions que anàvem per aquest carrer cantant i ballant, pitjor que estar atrapats al Ronda de Dalt¡¡¡¡

No estava tot dit, a mig camí varem tenir el darrer ensurt, la Miriam va parar el seu cotxe per comprar par pel sopar, i nosaltres varem parar desprès, elles van arrancar i van continuar, però a nosaltres el cotxe no ens arrencava, elles no es van donar conta, o sigui que allí obre el capo, mira que li passa, apreta les connexions de la bateria, creua els dits, torna a donar al contacte i................el cotxe engega.

Varem arribar a l’Hospital cap a les 21:30, i llavors la Miriam ens diu que te febre¡¡¡¡¡, per si de cas es pren el tractament contra la Malària, li fem una mica de sopar i se’n va al llit.

Nosaltres ens dutxem i desprès sopem pa amb tomàquet i embotit que tenim entre tots i desprès a dormir ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡