DIUMENGE DE PLATJA A TOKEH

Dia 31:

Avui ens hem llevat d’hora i cap a les 9 del mati ja marxàvem cap a la platja, al final hem anat 7.

Hem arribat a la platja cap a les 11 i pico, perquè abans se’ns a quedat el cotxe en un tros de sorra i l’hem hagut de treure, res greu, posant unes pedres sota les rodes ho hem pogut fer i continuar la marxa, l’anècdota del dia¡¡

Avui hem anat a la platja de Tokeh, un altre platja fantàstica, realment les platges d’aquí no tenen res que envejar a les de llocs tant famosos com el carib, i fins i tot per el meu gust son millors, ja que estan més verges, menys explotades.

Realment crec que son platges per a parelles d’enamorats, son ideals, platges de sorra blanca, poc fondes, per tant ideals per jugar, amb l’aigua tebiona, per tant ideals per estar molta estona dins l’aigua, molt llargues, per tant ideals per caminar junts agafats de la mà, amb la sorra dura i compacta, per tant ideals per escriure missatges d’amor a la sorra i mirar com les onades ho va esborrant mentre el sol es va ponent, solitàries, sense ningú que t’envolti, per tant ideals per menjar-te a petons a la teva parella...........en fi ideals...........llavors, es quan els companys diuen: ENRIC¡¡¡¡, el dinar esta a taula¡¡¡, t’aixeques de l’hamaca, et remulles i penses..............que maco que seria¡¡¡.

Això si, per dinar un peix boníssim (ignorem el nom, ho sento¡), i barracuda, acompanyat d’arròs (com no¡¡¡), i de lluca feta com patates fregides, tot acompanyat d’una cocacola, fantàstic¡¡¡¡

Ara, que se’m fa estrany anar a la platja i no jugar a pales, m’he passat els darrers 10 anys, jugant a pales amb la Mireia cada cop que anava a la platja, i ara, platja sense pales es fa estrany..............per cert, Mire, ves-te preparant per aquest estiu et tornaré a donar pallissa.............jejejeje.

Desprès de dinar, una estona més de solet i aigua, i de tornada cap a casa, arriben a cap a les set, temps just per dutxar-nos arreglar-nos i anar a sopar.

Per cert, en diuen els companys que ja estic negrito, i la veritat, es que quan m’he vist al mirall.......ho haig de reconèixer, semblo mulatito............jejejejeje

Bé, ja s’ha acabat el cap de setmana, demà tornem a la feina, a més el Germà Johannes m’ha demanat que li doni un cop de mà amb el disseny i distribució de la nova UCi que volen muntar, o sigui que tindre feina, ja os explicaré.

Una abraçada a tots ¡¡¡¡