El perque d'aquest Blog

En aquest Blog explicare les meves vivencies aquests mesos a Sierra Leona, i aixi serà una manera de no perdre el contacte amb la gent que esteu aqui, espero que os sigui interesant ¡¡

viernes, 4 de marzo de 2011

DIJOUS 3 DE MARÇ

Un altre nit durilla, amb molta calor, i així costa molt adormir-te i t’aixeques cansat, a sobre, avui he tingut una mica de diarrea, només dos cops, seguirem en observació............però com aquí sempre hi ha arròs no hi ha problema...........jejejeje

Avui hem estat tots el dia els quatre cablejant, desmuntant, i muntant la nova instal·lació de la fotovoltaica antiga, i encara no hem acabat. L’únic que aprofitem son les plaques existents.

Ah¡, aquest mati ens hem apuntat tots quatre als jocs esportius que organitzen per la festivitat de Sant Joan de Deu, a mi m’ha tocat el equip blau, però de moment soc seriosa dubte, el peu segueix fent mal. Avui m’he pres un voltaren, però no he notat millora, a la nit em prendre un altre, la veritat es que m’agradaria arribar bé a aquest dia, perquè tot el que sigui fer esport i competir sabeu que m’encanta, però com es el dissabte 12, encara tinc uns quants dies per recuperar-me, però no soc gaire optimista, em temo que es una tendinitis............veurem l’evolució¡¡

Al mig dia, he anat un  moment desprès de dinar a la sala de telemedicina a veure si tenia algun e-mail de feina, i he rebut la informació de Matachana sobre el manteniment preventiu dels autoclaus d’aquí. Ho he estat llegint i hi ha força informació.
Desprès he continuat amb els altres protocols fins que la llum a dit prou.

Llavors m’he anat a la casa i m’he posat al porxo a llegir una estona, fa dies que no ho feia, i em venia de gust. I ja m’he acabat el setè llibre, i he començat el vuitè un de novel·la històrica ambientada en els templaris que he trobat per la casa dels voluntaris, el meu darrer, el ultim del Umberto Eco me’l deixo pel viatge de tornada......un dia d’aquests os faré un petit resum/crítica de cada llibre que m’he llegit aquí.

Desprès dutxeta, sopar amb tertúlia posterior força eixerida, i la millor hora del dia, per fi he pogut parlar amb la Mire pel skype¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡, amb deficiències clar, ella em sentia però jo a ella no, però almenys la veia, jo li parlava i ella contestava escrivint....algo es algo, i qui no es conforma es perquè no vol, que carai¡¡
La veritat es que tenia moltes ganes de veure-la, això si, les ganes de donar-li un “achuhoncito” no s’han passat, però ja queda menys per poder-ho fer
.
Quan he acabat de parlar amb ella, he estat una estona molt agradable xatejant pel messenger, per tant dia perfecte............bé, si deixem de banda les cagarrines, clar.............jejejejeje

Això es tot per avui...............fins demà¡¡¡¡

No hay comentarios:

Publicar un comentario