Quan m’aixeco i em veig amb aquests cabells no em reconec, quines grenyes que porto¡¡¡¡, tots els rissos als costats, un cabell llarg que encara em fa la cara més allargada, però clar qualsevol s’arrisca a tallar-lo aquí........amb el finet que tinc jo el cabell com em passin la maquina em deixaran al zero......i no es qüestió¡¡.
L’altre problema es quan em poso els pantalons curts, cada dia i falta més relleno, ja em faig fer un trau més al cinturó, ara fins i tot aquest em queda gran, no em reconeixereu, haure d’estar uns dies a base de bistecs per recuperar-me¡¡¡. Entre que no paro amunt i avall, que la feina es molt física, que fa molta calor, que no menjo quasi carn, que faig bastant esport, m’estic quedant fet un figurin¡¡¡¡
Aquest mati sembla que ja funciona internet¡¡, hi ha overbooking a la sala de telemedicina, estem quasi tots aquí, contestant e-mails, traduint textes, fent comandes, etc........ja durava massa l’alegria, s’ha tallat la comunicació, a caigut el grup, i ens hem tornat a quedar sense internet...........
Entre els e-mails que he rebut estan les diferents contestes del tema dels compressors pels carros d’anestèsia, sembla que el carro d’anestèsia Fabius pot treballar amb el compressor petit, el que farem es parlar amb el Germà Manuel per fer una prova quan no tingui cap operació.
Ara arriba l’Esther i ens explica el problema que tenen amb els visats, sembla que el Br. Peter els ha dit que no te temps de fer els seus passaports, a parlat amb la Carolina per veure si es pot solucionar, el Dani comenta que ell li havia dit diverses vegades al Peter, però com era fora segurament no ho ha pogut fer............segur que al final es resoldrà, però per si de cas he anat a la casa a buscar el meu passaport i el de l’Oliver per donar-li al Br. Peter, però no hi era, a anat a Freetown a comprar els recanvis per fer funcionar els grups, ho provarem demà...
Quan torno em trobo a la Carme parlant amb l’Unisa, un infermer de l’hospital, que també es sastre, i em comenta que la gent de l’equip blau han recollit diners per fer-me un regal per haver fet que guanyes l’equip blau a les olimpíades, i ell em farà una camisa........la veritat es que m’he quedat de pedra, m’he emocionat i tot......no hi ha hagut llagrimeta per poc............aquesta gent son senzillament genials¡¡¡¡, es fan estimar.
Com seguim sense internet, jo aprofito per preparar el text del que vull parlar amb el Brother Peter aquesta setmana i acabar de perfilar el format dels protocols, perquè no els puc traduir amb el google.
Torna internet, aconsegueixo quedar amb el Santi per a les 16 hores per parlar per el Skype, per veure com funciona la línea actual de cara a la contractació de la nova línea, però abans d’anar a dinar torna a caure el generador i amb ell internet, mentre estava parlant pel messenger...........veurem si a la tarda ens podem connectar.............
Abans de dinar m’acabo els darrers talls de pernil serrà que em quedaven..........ja no queda res més, haure de subsistir així¡¡¡¡
Vaig a dinar, allí coincideixo amb el Germà Manuel i li comento el tema dels compressors dels carros d’anestèsia, i quedem en que buscaran un moment i ho provarem.
El Quico i l'Ana em donen els seus passaports ie ls hi porto al Br. Peter junt amb el meu i el de l'Oliver perque ens faci els visats.
Quan torno de dinar sembla que internet funciona li contesto un e-mail al Santi dient-li que ens podem connectar, però quan mira de respondre un altre e-mail em diu que no hi ha cobertura, i torno a estar sense internet, li envio sms al Santi perquè ho sàpiga i ho vaig intentant. Al cap d’una estona ens podem connectar al Skype, y estem fent provatures, fins i tot veig pel vídeo a l’Andrea, el Joan, la Marta i la Sonia , estem una estona parlant fins que ho deixem corre quan el Santi ja a comprovat l’estat de la linea actual i li he donat les dades que necessitava de la situació de l’hospital.
Segueixo contestant e-mail, entre interrupció e interrupció de internet, es com el Guadiana, apareix i desapareix sense explicació, així fins a les 17:30 que marxo perquè hem quedat per jugar a futbol, avui si, tornem a anar a jugar el Quico i jo.
Abans de canviar-me aprofito i m’enfilo a l’andani de la suportació de la fotovoltaica per agafar els números de sèrie de totes les plaques fotovoltaiques de la primera fila, que l’Oliver ho necessita i ell no hi pot pujar.
Tinc els muscles de les cames amb molèsties, miro de no forçar molt, però en una jugada nota una punxada al muscle de la cama dreta, i decideixo parar, avui no he escalfat abans de jugar i el sobreesforç del dia de els carreres es nota a les cames, es millor prendre-s’ho amb calma.
Dutxa relaxant, estoneta al porxo escoltant musica, sopar i a la sala de telemedicina, avui si aconsegueixo estar una estona parlant pel messenger, feia dies que no ho feia i ho trobava a faltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario