DIUMENGE AL MERCAT DE MAKENI

Quina sensació més agredolça que tinc quan m’aixeco, no hi ha aigua i tampoc llum a la casa, es com si desprès de dos mesos treballant aquí, tot estigui igual que quant varem arribar.............es una mica frustrant¡¡¡

Ja se que no tenim aigua perquè en època seca els dissabtes i diumenges fan restricció i la bomba del pou no funciona per estalviar.

Tampoc tenim llum solar perquè com el Pol va desconnectar la solar del generador, i les bateries de la fotovoltaica estaven només a un 20% de la seva carrega, llavors hem decidit no tornar-la a posar en funcionament fins que no estigui per sobre del 50%, perquè sinó podríem fer malbé les bateries.

Però bé, esperem que sigui com al teatre, que la funció prèvia a l’estrena no surt bé, i desprès l’estrena surt fantàstic.

Avui hem decidit que passarem el dia a Makeni, hi anirem la Carme, la Gemma, l’Esther, la Noemi i jo. L’Oliver no pot venir per raons obvies, la Miriam te feina, el Quico no s’ha trobat bé aquesta nit, res greu, però prefereix no vindre i l’Ana es queda amb ell. Ah¡ i el Dani i la Mireia estan a Kent a passar un cap de setmana sols.

Arribem a Makeni cap a les 12:50, aparquem el cotxe, i ens aventurem dins del mercat. Es nota que la ciutat es més gran, hi ha forces carrers de mercat, totes les botigues obertes, es un batibull de sensacions, crits, olors, colors, gent amunt i avall, motos tocant la botzina, cotxes i camions en doble fila, dones i nens oferint els seus productes que porten en una safata al cap.

Principalment hi ha botigues de roba, sabates i estris varis de cuina, també hi altres botigues, però en menys mesura, de recanvis de ferreteria, recanvis de cotxe, fusters, botigues de mòbils, de productes de neteja, perruquers, etc. La majoria d’articles son per la gent local, no hi quasi bé res pels turistes com a records, com no siguin algunes teles de roba (però les que trobem son bastant bastes). Ens han dit que per comprar records hem d’anar a Freetown.

Un cop acabada aquesta primera inspecció, ens posem per un altre carrer lateral, aquí esta la part de mercat de menjar, aquí si que la barreja d’olors es important, peix, verdures, begudes, ous, sucre, cacauets......... El problema es per anar avançant tots cinc, la gentada no ens deixa quasi ni passar, i a sobre esta caient una solana important...........os podeu imaginar com sortim d’aquí, xops, cansats i amb el nas insensible als canvis d’olors...............per tant decidim anar ja cap a l’hotel.

Arribem a l’hotel i ens seiem per demanar el dinar, un cop demanat el dinar jo no aguanto més, en dutxo i faig la primera capbussada, quan torno, les noies opten per la mateixa opció.............fins que no arriba el dinar tenim temps de remullar-nos un parell de cops més......jo m’he demanat un sandwitch de bacon¡¡¡¡¡, estava boníssim¡¡¡¡, i de postres un gelat de vainilla............impressionant¡¡¡. A tot això, hem acabat de dinar, dues hores més tard de seure a taula, com podeu veure aquí el temps es relatiu, sobretot per ells, porten un altre ritme...

Un cop acabem, jo m’estiro a prendre una mica el sol, mentre les noies es dediquen a  fer cabrioles a l’aigua, quant de mal a fet a les nostres piscines la Gemma Mengual i les seves medalles¡¡¡¡.

Al cap d’una estona, com el xivarri que feien no deixava fer una becaina, m’afegeixo a les activitats aquàtiques.............la veritat es que ens ho hem passat molt bé, tant, que sortíem de l’hotel que eren les 18.30, tardíssim, si tenim en compte que teníem una hora de cotxe tornada (s’ha de dir que varem aprofitar per dutxar-nos amb sabó a l’hotel, com no teníem aigua a casa¡¡).

Al sortir de Makeni varem parar a un Supermercat per comprar alguna cosa, jo en vaig comprar dos packs de llet sencera, quatre llaunes de tonyina pels dinars, un bot de springels i.......un tall de bola de formatge Edam¡¡¡¡¡, envasada al buit, impressionant, amb les ganes de formatge que tenia¡¡¡................ara ja tindre per fer-me el vermoutet abans de dinar...........a veure si m’engreixo una mica abans de tornar, perquè de cos no es nota tant, però de cara la veritat es que es nota molt que m’he aprimat.

Quan arribem hi ha un dels nois que juga a futbol que m’espera i em dona una carta escrita a mà per mi, desprès la llegiré.

Arribem amb el temps just per anar a sopar, i desprès vaig una estona a Telemedicina per xatejar amb els que esteu connectats, ara feia dies que no ho havia pogut fer.

Quant acabo de parlar pel xat, hem poso a traduir la carta que m’ha donat el nano amb l’ajut del google, desprès de uns quants elogis i voltes, en resum, el que vol es que l’ajudi, la veritat es que la carta et fa pensar, per desgracia poca ajuda li puc donar, però la veritat es que algun detall amb ell ja pensava tenir, i ara segurament més, bé, ara en toca contestar-li la carta, ho faré demà amb tranquil·litat.

S’acaba el cap de setmana i comencen els darrers quinze dies aquí ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡