OLYMPIC GAMES DAY ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Avui hi ha les olimpíades dels treballadors de l’Hospital, tothom esta ansiós esperant l’hora, per l’Hospital et pregunten l’equip i si son del teu t’animen, i et diuen que no pots fallar, estan molt motivats amb aquesta competició. Aquest es el primer any que es farà, ja que es veu que l’’any passat es va haver de suspendre a darrera hora perque hi va haver un accident molt greu amb molts ferits, i van necessitar tot el personal disponible, per això aquest any tenen tantes ganes.

Avui ens aixequem amb la noticia que s’ha espatllat la bomba del pou del carrer, que subministra aigua a l’hospital degut a les oscil·lacions de freqüència del generador, o sigui que estem sense aigua. Mirem de fer gestions per aconseguir-ne una d’igual als Josefins.

Al mati he continuat amb l’Alimami, avui hem fet les connexions del cables de senyal en els nous quadres elèctrics que s’han muntat, hem fet les connexions de l’habitació PR-3, on feia una calor infernal, com les connexions estan a una caixa tocant el falç sostre venia tota l’escalfor de la sotateulada i com estava enfilat en una escala en difícil posició encara era més angoixant..........desprès hem posat la canal pels cables de senyal i connectar-los a Agricultura, a continuació hem connectat el quadre general de  quiròfans.

I a dinar puntuals a les 14 hores, perquè a les 14 hores començaven els Olímpics Games, però com es hora africana això vol dir un parell d’hores més tard segons el Germà Manuel, i efectivament així a estat, no ha començat la desfilada d’equips fins a les 16 hores aproximadament.

Haig de dir que aquí de tot en fan un espectacle, la gent anava arribant i es posava l voltant de les cassetes de cada color (vermell, blau, verd i groc) que hi havia a les quatre cantonades del camp de futbol. Tenien pancartes fetes, neveres portàtils amb begudes pels corredors, forces animadors, una passada.

A mi m’han dit que correria, evidentment els 100 metres masculins de Voluntaris, i sorpresa, els 200 metres generals, no ho veia clar, preferia córrer el relleu dels 4x100 (amb la il·lusió secreta de fer la darrera posta, normalment reservada als mes ràpids) i ja esta, ja que aquí son molt ràpids, però bé, es el que havien decidit i la qüestió era passar-ho bé.

Primer han començat els jocs amb una desfilada de tots els equips de cada cantonada cap el centre del camp en formació, mentre sonava la musica, llavors unes paraules dels germans, a continuació s’ha resat una oració i desprès es cridava a cada equip i sortia tot l’equip a ballar davant els altres en una musica diferent.

Llavors ja han començat les diferents proves, primer els 400 m, masculins i femenins, on hi ha participat i guanyat la Noemi, desprès el salt d’alçada, masculí i femení, desprès la competició d’estirar la corda, entre homes i dones barrejats, la carrera dels germans, i llavors ha vingut la carrera dels voluntaris, primer les noies, on tot i una sortida dubtosa, a guanyat la Gemma, que era del equip blau, el meu equip¡¡.

Totes les proves s’han fet mentre anava sonant una musica esfereïdora, i això si, amb una esportivitat maquíssima, cada vegada que hi havia una prova uns companys del que havia corregut l’anava a buscar al centre de la pista i tornaven amb ell, independentment de quina plaça hagués ocupat, tots rebien els ànims dels companys, i ja no os dic quan guanyava algun del teu equip llavors era festa grossa¡¡¡¡¡

I a continuació els homes, hem corregut el Jose, el Quico, el Dani i jo. He fet una sortida en fals esperant el segon cop de xiulet, el Jose a sortit disparat, jo darrera, abans de la meitat de pista ja l’havia superat i he arribat el primer amb una certa distancia, bé, objectiu complert, aquesta si l’havia de guanyar¡¡.

Despres han fet les carreres 100 metres de sacs, homes i dones, i la carrera de dones de 75 metres corrent i saltant la corda, aquí a participat la Mireia.

Llavors a vingut la cursa del 200 metres, quan he vist els altres tres participants, m’he dit, ho tens cru, en l’equip vermell hi participava el Seidu, de manteniment, que es ràpid, en els verds un que havia jugat a futbol i també era ràpid, i en el groc el que havia guanyat el salt d’alçada......però bé la qüestió era apretar les dents i córrer el més ràpid possible......hi han hagut tres sortides nul·les per part del verd, a la quarta ha estat la vençuda, he sortit una mica malament, però al arribar a la corda anava segon, i aquí al sentir el brogir dels crits dels companys de la casa blava, he agafat força, he superat al de verd que anava primer, i llavors ell a relliscat i caigut, he seguit a tope fins el final, fins que he guanyat¡¡¡¡¡, no m’ho creia¡¡, i mig equip a vingut a buscar-me, quina alegria col·lectiva¡¡

Bé, segon objectiu complert, la meva participació ja estava finalitzada.............o això en creia..........al cap d’una estona en diuen que haig de córrer  el 4x400, els hi dic que es molt, i em diuen, que no, que no, que l’haig de fer i no només això sinó que faig la darrera posta..........comencen a córrer, el meu equip en dona el testimoni anant tercer, començo a córrer, al arribar a la corba, ja vaig primer, passo per davant de la casa blava, sento la cridòria, apreto fort, i d’alli fins a la meta, entrant en solitari (bé en realitat m’he passat i tot de la meta uns quants metres, però no importa, jejejeje), un altre vegada alegria desbordada de l’equip blau¡¡¡¡¡¡

Tres de tres, ja estava bé, llavors fan la cursa de noies en bicicleta, quatre voltes, jo em relaxo amb la satisfacció de la feina feta fins...............que en venen a buscar i hem diuen que haig de córrer el 4x100, els hi dic que no puc més, però soc fàcil de convèncer....torno a fer la darrera posta, aquí em lliuren el relleu en segona posició, nomes tinc per davant l’equip groc, el supero en pocs metres i encaro la recta final en solitari..........quarta victòria de l’equip blau¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Ara si que ja podia amb la meva anima, però vet aquí, que en tornen a vindre a buscar, la darrera cursa, la darrera, segur, i en torno a deixar convèncer, era una cursa rara, corríem 10 persones de cada color, en tres relleus d’uns 150 metres aproximadament, i torno a fer la darrera posta, aquí si que hem donen el relleu en primera posició i ja no el deixo fins el final...............cinquena victòria blava consecutiva en les proves de velocitat¡¡¡¡¡¡.............aquí es desferma l’eufòria, m’aixequen a cavall, tothom hem felicita i hem dona les gracies per haver corregut i guanyat pels blaus, son uns moments molt macos, tots els nens, homes grans, noies, tothom em fa abraçades, xoquen les mans...........inenarrable¡¡

Ara be el moment del recompte de punts per veure qui a guanyat, son quasi les 19 hores, el cel es va enfosquin amb uns núvols i uns llampecs que amenacen pluja....comença el lliurament de trofeus, i al cap d’un parlament, sento que hem criden, que vagi a la taula presidencial, i allí, algú que no li veig la cara (entre que era molt negre i que era negre nit, encara no se qui era, la veritat, haig d’aconseguir la foto que hem van fer per veure qui era¡¡)........tothom vol veure la copa, sobretot els crios, es una bogeria.

Llavors diuen que l’equip Blau es el guanyador de les Olimpíades, no os podeu imaginar el guirigall que varem muntar tots els blaus, cantant i ballant, impressionant¡¡¡¡

D’aquí cap a casa, però................no tenim aigua per dutxar-nos¡¡¡¡¡¡, llavors comença a ploure a bots i barrals, i tres o quatre de nosaltres, “ni curts ni peresosos” ens posem el banyador i sota la pluja ens dutxem, estem com nous¡¡¡

Com estem cansats i plou força decidim que no anirem a sopar a la casa dels germans, els avisem, i cada un aporta alguna cosa de la seva despensa i improvisem un sopar boníssim¡¡

Desprès de sopar, una estona al porxo, rient, cantant (els que tenien forces clar, perquè jo estava en un estat catatònic.......),fins que ja no vaig poder més i vaig anar a dormir, crec que m’ho mereixia, havia estat un dia molt intens, de moltes emocions, i molt esforç, o sigui que a dormir¡¡¡¡¡¡¡¡¡