El perque d'aquest Blog

En aquest Blog explicare les meves vivencies aquests mesos a Sierra Leona, i aixi serà una manera de no perdre el contacte amb la gent que esteu aqui, espero que os sigui interesant ¡¡

jueves, 3 de marzo de 2011

DIMECRES 2 DE MARÇ

Molt bé no comença el dia, no he dormit gaire, bé, tinc la sensació de no haver dormit gens, entre la calor que feia a la nit, que en vaig prendre el Maladone (pastilla per la malària) abans de posar-me al llit i m’ha repetit tota la nit, i sensació de no dormir, m’he aixecat cansadíssim.

A sobre, avui també fa un dia de força calor, i com he estat amb l’Oliver cablejant les noves escomeses del laboratori i amb la Mireia sanejant la instal·lació vella de la fotovoltaica, no he parat de fer viatges al magatzem del material, o sigui que no he parat d’anar amunt i avall, però un cop et poses en marxa ja no notes el cansament fins que pares del tot.

Al mig dia, he anat un  moment desprès de dinar a la sala de telemedicina a veure si podia descarregar les fotos de les postes de sol que ahir a la nit no vaig poder. I ara si que he pogut................menys mal, la  meva paraula estava en joc¡¡¡

Desprès he estat treballant en els protocols de manteniment fins que han estat les 17:30 que he quedat amb el Quico per anar a jugar a futbol amb els nens. Encara tinc una mica de molèsties, però molt petites i només si giro de una forma molt concreta el peu..........i com tinc mono de futbol i el Quico es metge i m’ha dit que en cas de seguir fent mal m’ho mirarà, he decidit provar-ho. Però la veritat es que “mi gozo en un pozo”, als dos minuts d’estar al camp ja he notat que em feia mal i no he seguit, a entrat el Quico en el meu lloc i jo m’he dedicat a mirar-ho...........més paciencia¡¡¡

Aquesta nit desprès de sopar hem decidit anar a Lunsar a veure el partit Valencia – Barça, però no l’hem pogut veure, no el feien en lloc, a tot arreu feien el Arsenal, o sigui que al final sense futbol, hem anat a prendre una cerveseta tranquil·la al Shen Shune. Ha estat molt agradable, nomes érem el Quico, l’Ana, la Miriam, l’Esther, l’Oliver i jo, i em estat bàsicament parlant del mon dels cooperants, i la Miriam i l’Oliver portaven la veu cantant, han comentat coses força interessants.
No os penseu que m’he quedat sense saber que feia el Barça, el David per sms m’anava posant  al dia, i a estat arribar a casa quan he rebut el missatge del 0-1, gol de Messi, i llavors, patint fins a rebre el sms de fi del partit.

Llavors ja em podia anar a dormir tranquil...........a 10 punts.........jejejeje

No hay comentarios:

Publicar un comentario