El perque d'aquest Blog

En aquest Blog explicare les meves vivencies aquests mesos a Sierra Leona, i aixi serà una manera de no perdre el contacte amb la gent que esteu aqui, espero que os sigui interesant ¡¡

domingo, 3 de abril de 2011

NOMES QUEDA UNA SETMANA PER MARXAR ¡¡¡¡

Avui el Dani. l’Oliver i la Mireia han anat a Freetown a comprar petit material que feia falta, s’hi ha estat quasi tot el dia, es el normal quan vas a Freetown, amb les cues que hi ha per entrar i sortir.

Jo m’he dedicat amb l’Alimami a posar bé els cables de senyal que varem tirar, que estaven penjant per la cornisa exterior de l’edifici de l’Hospital, i endreçar-los també dins del despatx del Br. Peter, on estaven fora de la canal ja que quedaven curts.
També hem mecanitzat una canal pel cable de senyal del H1, i hem tirat un nou cable elèctric per la boia del dipòsit gran.

Quan hem acabat era quasi l’hora d’anar a dinar, abans he passat per telemedicina i he mirat si tenia algun e-mail, no hi havia cap important.

He anat a fer el vermoutillo diari (avui s’ha acabat el formatge), i desprès a dinar..........a que no sabeu que.........doncs si¡¡.........arròs amb tonyina ¡¡...........més que res per variar...........jejejejeeje.

Desprès una estona a Telemedicina, preparant la reunió de dilluns, fent els cartells de carrega de mòbils i de no carrega de mòbils, i corregint alguna cosa dels protocols que se’m va ocórrer ahir mentre fèiem els de la fotovoltaica.

Aquests dies estic rebent diferents e-mail dient-me que ja queda poc, i que si ja tinc ganes de tornar, i a tothom li he dit el mateix, que no, que no tinc especialment ganes de tornar, no per res especial, sinó perquè el lloc i la gent d’aquí enganxant, s’està molt bé aquí...........però haig de reconèixer que conforme passen els dies i s’acosta la data de marxar si que començo a tenir ganes de marxar, bé no se si son ganes de tornar, o com que ja saps que l’experiència s’acaba el proper dijous, ja tens ganes de que sigui el dijous i fora........no se, la veritat............però quan veus que ja hi ha e-mails dient que quan tornes que hi ha el projecte del trasllat d’extraccions, et pregunten pel tema sales de parts, veus la convocatòria del gerent per la reunió del nou pla de sostenibilitat de l’hospital, etc, els temes es com si anessin retornant al cap, i tens ganes de agafar-los de nou i començar a tornar a pedalar.

Quan he acabat he anat al porxo a llegir una estona, quan ja no hi quedava llum per llegir, m’he anat a dutxar, a aquesta hora l’aigua que esta al dipòsit s’ha anat escalfant durant tot el dia i surt tebiona i dona gust dutxar-se, com encara noi es l’hora de sopar aprofito per estar una estona al porxo escoltant musica i veient com es va enfosquint el dia.............fins que la llum de la fotovoltaica es posa en marxa i trenca l’encant.

Per cert, ja portem 4 dies treballant a regim normal (generador al mati i fotovoltaica per tarda i nits i de moment tot bé ).

Llavors enseguida son les 20:00 i anem a sopar, un cop he acabat he anat a telemedicina per veure si hi ha algú connectat.

Bé, ara si que comença el comte enrere, demà divendres, el cap de setmana passa ràpid, i ja estarem a dilluns, dia que marxen la Mireia, el Quico i l’Ana, i dijous al mati acomiadar-me de tothom.....i desprès de dinar marxar cap a l’aeroport.............però no avancem aconteixements i gaudim de cada hora d’aquesta darrera setmana a aquesta meravellosa terra.

Fins demà ¡¡¡¡

miércoles, 30 de marzo de 2011

DIMECRES 30 DE MARÇ

Aquest mati ens hem aixecat i refrescava¡¡¡ i es que ahir la nit mentre estava a telemedicina va caure una tromba d’aigua impressionat, va durar una mitja hora però va fer baixar bastant la temperatura i aquest mati encara es notava.

Avui hem estat l’Oliver i jo tot el dia amb el personal de manteniment explicant els protocols de la fotovoltaica, el que hem fet es fer-los un a un, el diari, el mensual, el trimestral i el semestral, per veure com ho feien, i veure també possibles errors, etc.
La realitat es que a anat força bé, la gent s’ha implicat força, amb el Paul al capdavant, i ells mateixos han anat fent els diferents passos dels protocols i anotant les coses.

Això també m’anirà bé a mi per quan dilluns els hi presenti els meus protocols (al final ho hem deixat per dilluns perquè, el Paul no hi serà ni demà ni divendres.

A la tarda he anat a telemedicina a mirar els e-mails i a posar les fotos en net i endreçarles, fins que han vingut els nanos a buscar-me per anar a jugar a futbol, els he inflat la pilota i els he donat, he anat amb ells a veure’ls jugar, però no he jugat perquè encara tinc molèsties a la cama i no vull forçar.

Desprès dutxa, estona al porxo i sopar, i ara a la sala de telemedicina escrivint la jornada i mirant els e-mail, i a veure si trobo algú connectat.....fins demà¡¡


martes, 29 de marzo de 2011

DIMARTS 29 DE MARÇ

Avui he començat el mati mirant amb l’Oliver el tema de posar unes boies als dipòsits d’aigua, en el dipòsit principal hem de posar una bastida per poder arribar-hi, esta molt alt, i a més hem de comprar cable per fer-hi arribar la senyal perquè la boia que hi posem es un sistema de dos nivells un superior i un inferior que utilitzen l’aigua com a transmissor indicant el nivell del líquid. De moment hem demanat que comencin a preparar la bastida.

Desprès m’he acostat un moment a Electromedicina per veure si tenia algun e-mail de la feina, he contestat els importants i he marxat.

He anat a recollir el material que el Germà pineda a portat de Barcelona, tot els cables d’Electromedicina i el Malarone¡¡...........ho he guardat a casa, els recanvis els hi donaré a manteniment en la reunió de divendres.

M’he anar a la OPD a posar la llum de la sala, i he fet fotos de la sala acabada i del laboratori ja acabat.

He anat a dinar i desprès he anat a posar la llum de la sala de bateries, quan he acabat he plegat de treballar per avui.

He anat a casa i he estat escrivint les peripècies del blog d’aquests darrers dos dies, i desprès he estat una estona al porxo desconnectant, dutxa, sopar i quan anava a anar a telemedicina a caigut un xàfec important, ens hem quedat una estona xerrant a la casa dels germans fins que a parat, però llavors ja era tard per vosaltres i només he trobat al messenger al Xavi i cinc minutets, però he aprofitat per contestar e-mails personals i penjar els darrers dies al blog.........

Això es tot per avui..............demà més ¡¡¡

JA PORTO DOS MESOS AQUI ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Ja porto dos mesos aquí, que ràpid que passa el temps ¡¡
La veritat es que he treballat molt, sobretot treball físic, però també he sabut aprofitar per tenir estones per a mi, i suposo que la suma de les dues coses a fet que el temps passes sense adonar-me.
També a influït molt el fet de trobar-me molt agust amb la gent d’aquí, realment son entranyables.

Avui ja comencem a treballar en regim normal, com te que funcionar la instal·lació a partir d’avui, pel mati funcionara nomes el grup electrogen, i per la tarda i la nit només la solar, així tenim uns 10 dies per provar la isntal·lació i solventar si surten els problemes.

He començat el dia amb la intenció de deixar preparat el que es vull dir al personal de manteniment en la xerrada que tindrem divendres pel tema dels protocols de manteniment, preparar-me una mica de guió, reflectir la importància del preventiu, que hi guanyen, etc.

Però el Dani m’ha demanat si podia fer el favor d’anar als Josefins a buscar un cable que necessitàvem i de pas aprofitar per comprar el allargos que ens fan falta per fer de capçals dels llits de UCI.

He anat caminant, perquè els drivers no hi eren, i trigaria mes esperant-los que anant caminant, total es entre mitja hora i 35 minuts caminant al meu pas.
Primer he anat a comprar els allargos a Lunsar, en volien cobrar 25.000 Le (uns 5€) per a cada allargo, ho havíem parlat abans  amb el  Dani i el preu hauria d’oscil·lar entre els 5.000 i el 10.000 Le, no més. Però la dona no a volgut ni regatejar, deia “This is Africa”, total que no els he comprat, enviarem algun dels nois de l’hospital a comprar-los.

I m’he anat als Josefins a buscar el cable, un rotllo sencer................com pesava el mal p......, i clar no he volgut agafar una moto d’aquestes que fan de taxi perque no me’n refio molt, la veritat i menys anant carregat amb el cable, o sigui que posa't el cable al coll i ves caminant, i amb un sol de justicia................he arribat xop....i reventat ¡¡

He anat directa a dutxar-me, i desprès he estat a telemedicina contestant i enviant e-mails de la feina i personals, i fent el guió que tenia previst de bon mati per la gent de manteniment.

A la tarda he descansat una estona, porxo, lectura, dutxeta, sopar i telemedicina, on cada vegada es més difícil trobar algú, com ara hi ha dues hores de diferencia amb vosaltres la gent quasi se’n va a dormir quan jo m’hi poso..............sort que seran pocs dies així.

lunes, 28 de marzo de 2011

CAP DE SETMANA A BANANA ISLAND ¡¡¡¡¡

Aquest mati tinc poca feina, nomes posar uns endolls a la sala de la fotovoltaica antiga, quan acabo, vaig a ajudar a la Mireia amb el cable de senyal i desprès vaig cap a la casa per dutxar-me i preparar la motxilla pel cap de setmana.

La Miriam a preparat entrepans per tots, sortim cap a les 14:00 hores, dinem pel camí, dins del cotxe, i arriben a la platja de Kent unes dues hores i pico més tard.
Al final som 6 més el conductor de la Miriam que es quedaran vigilant el cotxe el cap de setmana fins que arribem diumenge.

Baixem cap el moll, per dir-lo d’alguna manera clar, i l’espectacle es veure a l’Oliver com a la pota coixa i saltant per entrar dins de la barca, el pobre s’ho mereix, porta les tres darreres setmanes tancat a l’hospital, i necessita sortir, te molta força de voluntat, un altre en el seu lloc s’hagués quedat, es una gran persona.

Desprès de mitja horeta de viatge arribem a la illa, Banana Island, anomenada així per la seva forma, no perquè hi hagin molts plàtans.
Allí ens ensenyen les dues habitacions, estan molt correctes, imitant les cabanes locals, curioses. En una ens hi posem la Miriam, la Noemi i jo, i en l’altra el Dani, la Mireia i l’Oliver.

Un guia de l’establiment ens acompanya fins una platja de la illa, son uns 10 minuts caminant, una mica més perquè anem a pas de l’Oliver, el recorregut es espectacular, pel mig de vegetació frondosa, només es veu el caminet, fins que arribem a una  platja no molt gran però molt coqueta, el problema esta que quan ens hi posem hi ha bastants plàstics escampats per l’aigua, i es una mica fastigós, la veritat, es veu que es degut a les corrents marines que porten la brutícia des de Freetown (la capital, que esta propera) i es una llàstima perquè li fa perdre l’encant a la platja, estàs tot el rato pendent de que no et rosi un plàstic........però bé, el banyet reconforta.

Cap a les 19.00 hores tornem a les cabanes, jo en dutxo el primer, ho almenys ho intento......obro l’aixeta i no surt aigua, ho torno a intentar i l’aigua sortia per la clau de pas però no per la carxofa, aviso a un dels encarregats, ve el noi, obre l’aixeta i surt aigua, poca però en surt, ho fa dos cops i ok, perfecte..........se’n va, obro l’aigua em remullo, em poso el sabó............i l’aigua s’acaba.......o sigui que  despullat i ensabonat, no surto a fora evidentment, penso, i com de l’aixeta si surt aigua doncs m’esbandeixo amb l’aixeta..............desprès les noies es van poder dutxar sense problemes.............per a mi que el tiu aquest en tenia mania i em tancava l’aigua...........jejejejeje, perquè sinó no ho entenc¡¡.

Cap a les 20.30 ens varen portar el sopar, llagosta, peixet, acompanyat o bé d’arròs o bé de cuscús, estava força bo tot, la veritat.

Desprès una estona xerrant a peu de platja, les cabanes estaven a 4 metres escassos de la platja, però ens varem retirar aviat, tots estàvem cansadets de la dura setmana.

L’un demà teníem el esmorzar a les 9 del mati, jo en vaig llevar 5 minuts abans, el cos ho necessitava, això de treballar també els dissabtes es durillo......esmorzar deliciós (torrades amb mantega i melmelada), no pel contingut, sinó per l’entorn.
Encarreguem el dinar per a les 14:30 i cada un fa el que vol, jo en vaig posar a prendre el sol a la platja, la Miriam i el Dani van anar a fer un tomb per la illa, i els altres van anar a una platja propera..........total descans, sol i banyets fins l’hora de dinar.

Desprès de dinar l’Oliver i jo varem anar fins un altre cala on uns treballadors estaven reparan unes barques, el lloc era molt maco i tranquil, però estavem amb el temps just de tornar, preparar la motxilla, pagar i embarcar de nou cap a la platja de Kent.

Allí ens estava esperant el xofer la la Miriam que ens va portar de nou cap a casa, un parell d’horetes més de viatge, total per arribar cap a les 19:30 a casa.

I avui si havia aigua, i la llum funcionava.............ja tenim 3 dels 4 generadors arreglats, sembla que comencem a veure la llum del final del túnel.

Dutxa, sopar, telemedicina, una mica de xat i a dormir, que comencen els darrers 11 dies aqui..............



DIVENDRES DIA 25 DE MARÇ

Aquest mati he anat a primera hora a Telemedicina per contestar diversos e-mails de feina i particulars, en tenia un de la Mire que em deia que li confirmes, dia, hora, i terminal del vol de tornada, m’ha fet molta il·lusió rebre’l, i evidentment li he contestat enviant-li totes les dades.

Al cap d’una estona m’ha vingut a buscar la Mireia per si li podia donar una mà amb el tema del cable de senyal, ja que apareixia un voltatge incorrecte en els cables, hem estat tot el mati en el tema, i al final a la tarda el Dani i ella han trobat on estava el parany, demà mirarem de solventar-ho.

Quan a estat l’hora de dinar hem anat tots a la casa dels germans per dinar i acomiadar-nos de les tres noies, que marxen cap a l’aeroport desprès de dinar............ja som tres menys, i es nota, i això també vol dir que ja queda menys perquè marxem nosaltres..........s’acosta el fi de l’aventura.............però abans exprimirem al màxim els darrers dies¡¡¡¡

L’Oliver esta continuant amb la Formació, hi estan assistint tots, i estan bastant interessats, i sembla que el Paul s’està implicant i agafant la instal·lació com seva, l’Oliver el motiva dient-li que es un orgull per ell poder gestionar una instal·lació com aquesta, i sembla que esta posant-hi força interès.

Per la tarda he estat fent un calendari dels preventius perquè ho tinguin més clar, indicant els preventius que tenen que fer durant el que resta de 2011, i la plantilla pels anys veniders.

A les 17.30 amb el Quico hem anat a jugar a futbol una estona, feia dies que no ho feia i en tenia ganes, la veritat es que al principi estava una mica “out”, però poc a poc m’he anat retrovant i al final he fet dos golets que reconforten.

Dutxa, avui si, perquè anava sense samarreta i m’han arrebossat un parell de cops (com una croqueta¡¡)

Avui he anat a telemedicina i he estat xerrant una mica pel Skipe i el messenger fins que ja era tard i he anat a dormir.

Demà mig dia de treball i marxem ¡¡¡¡

viernes, 25 de marzo de 2011

ENTREVISTA AMB EL BROTHER PETER

Aquest mati he tingut la conversa amb el Brother Peter, tot i que l’inici a estat una mica tràgic, crec que es pot dir que a anat força bé, almenys a dit que estava força contyent amb la feina que he fet.............ara falta veure si ho portaran a terme.

Os explico, havia preparat una carpeta amb tots els documents de la reunió (els protocols, el Power Point dels equips mèdics, tot el que li volia dir escrit en anglès, i també la seva versió en castellà), doncs quan obro la versió en angles tot el que faig afegir ahir no hi era...........GLUPS¡¡¡, terra traguem¡¡¡¡..........obro la versió en castellà i aquí si que estava..........salvat¡¡........la veritat es que el Brother Peter, a posat de la seva part, a la meva traducció de l’anglès ell ajudava traduint alguna part on m’encallava.

M’ha dit que estava molt interessat en la part dels Protocols, els hi he ensenyat, i li he explicat perquè serveixen, i l’estalvi de diners i d’optimització de la vida dels equips que representen, i que igual si tenen una petita despesa per fer-los, però que era millor pagar-la que no fer desprès una despesa més gran per una reparació molt més costosa.
M’ha demanat que els passi la presentació dels protocols la propera setmana (aquesta estan fent el curs de la fotovoltaica) al personal de manteniment (Paul, Hassan, Souleiman, Abu, ) i  hem quedat que dilluns o dimarts de la propera setmana ho farem.

Llavors li he ensenyat el power dels equips mèdics, li a agradat també i m’ha demanat que també els hi expliqui a manteniment la propera setmana. Quan li he explicat el tema de que en els quiròfans m’havia trobat diverses vegades els equips desconnectats i en el seu lloc posats mòbils carregant a fet cridar al Mustafa (metge de quiròfans al que jo ja havia comentat aquest tema la setmana passada i que m’havia dit que procuraria que la gent no ho fes), i li a explicat tot davant meu, a esta una mica violent, la veritat, no savia cap a on mirar.......en sabia malament pel pobre Mustafa i que es penses que jo feia de xivatillo...........res més lluny¡¡

Arrel d’aquest tema li he proposat de fer un punt centralitzat de carrega de mòbils que pengi del Grup Electrogen, no de la solar, perquè així la gent no utilitzi endolls de quiròfans, laboratori, UCI, etc. Li a semblat bé posar-ho al Hall de l’hospital, ja que es un lloc on sempre hi ha o bé el vigilant o bé la noia de la recepció.

Finalment hem comentat els dos darrers temes, els magatzems d’equips mèdics, que m’ha donat un full escrit per ell perquè el Souleiman me’ls ensenyi, i el tema de la nova casa dels Brothers, on m’ha dit que la setmana que ve em buscarà per mirar-nos alguns temes de l’obra, cap problema.

Al cap d’una estona m’ha trucat la Carolina de Barcelona per demanar-me el meu numero de la Seguretat Social per les receptes del Maladone (medicament contra la Malaria), ja que al allargar l’estada en quedava curt.

L’Oliver m’ha demanat que mires de fer avui la instal·lació de dues bombetes a fora del quarto tècnic que serveixin per avisar quan treballa el grup i quan no ho fa, i amb això he estat la resta del mati. També he passat un nou cable per les llums del quarto de bateries, però aquí no puc posar les llums fins dilluns que arribi el material de Barcelona.

Avui l’Oliver a continuat la formació amb la presencia de tot el personal, sembla que de moment va força bé, bona senyal, perque es molt important. Abans de dinar he estat una estona amb ells.

Mentre dinàvem la Mireia i el Dani m’han confirmat que ja hem fet la reserva per anar aquest cap de setmana a Banana Island, te bona pinta l’excursió.....ja os explicaré¡¡

Desprès de dinar el Dani m’ha demanat que hem mires el cable de senyal, ja que hi havia una caixa on la senyal del cable blau es perdia, he agaft un nao perque m’aguantes l’escala i ho he mirat, efectivament el cable s’havia trencat, ho he refet i tema solucionat.

Llavors a vingut la infermera del Germà Manuel, que estava a la OPD passant visita, i no te corrent per fer funcionar el ECO al no funcionar el Grup, llavors he anat a buscar un allargo per solventar-li el tema, cap problema, ho he connectat a un endoll de la solar i tema solucionat.

Llavors he anat a la casa i he estat escrivint les vivències dels darrers dies que no ho havia fet per poder posar-les al blog, fins  ales 19.00, quan m’he dutxat, i he anat al porxo a escoltar una miqueta de musica mentre s’anava fent fosc.............encara no he marxat i ja trobo a faltar aquestes estones¡¡¡

Avui  es la darrera nit de les tres noies, la Gemma, la Carme i l’Esther, demà al migdia ja marxen, la veritat es que les trobarem a faltar, bé, almenys jo si les trobaré a faltar, han estat unes perfectes companyes d’aventura,  perquè al fi i a la cap això a estat la nostra vivència aquí, una aventura diària, a estat un mes i mig compartint cada dia amb elles, i això deixa rastre.
Comes el darrer dia els germans els hi ha fet diversos regals, unes figuretes, uns quadres i unes teles pintades, tot molt maco......sobretot la figureta de la Gemma (elles ja m’entenen).
Quan hem acabat ho hem celebrat tots els voluntaris al porxo de la casa, amb un petit pastissets i rient i recordant aventures viscudes...............així fins l’hora d’anar a dormir, avui més tard del normal, però el motiu valia la pena.

Demà ja es divendres ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡