El perque d'aquest Blog

En aquest Blog explicare les meves vivencies aquests mesos a Sierra Leona, i aixi serà una manera de no perdre el contacte amb la gent que esteu aqui, espero que os sigui interesant ¡¡

viernes, 25 de marzo de 2011

COMPRES A FREETOWN

Avui no he treballat en tot el dia, per primer deia des de que estic aquí no he treballat un dia que no sigui diumenge clar¡¡.

Avui la Carme, la Gemma i l’Esther anàvem a Freetown, aprofitant que el Brother Joannes ho havia de fer, i així elles feien les seves compres abans de marxar, així que en vaig assabentar ahir, m’hi vaig afegir, volia deixar el tema dels records enllestit i no haver d’esperar al darrer dia per fer les compres.
Ens hem llevat a les 6 del mati, hem esmorzat i cap a les 7 i pico sortíem, abans hem hagut de buidar l’ambulància de caixes, si l’ambulància, perquè hem anat amb l’ambulància de l’hospital...........molt còmode no era, però ens a portat¡¡

Un parell d’hores per arribar-hi, conduïa el Alfred, un dels drivers, i una horeta per travessar la ciutat, es un brogit de gent, hi viuen uns 3 milions de persones, però ni el transit de cotxes, carros i persones esta regulat i només hi ha un carrer de dos direccions com a únic accés a la ciutat, os podeu imaginar com esta en hora punta¡¡¡, pitjor que la Ronda de Dalt als matins¡¡¡. Ara diuen que estan fent una nova sortida de la ciutat...........i ho estan fent constructores xineses, si, si xineses, i ho puc assegurar perquè els he vist a peu d’obra........impressionant¡¡

Primer deixem al Brother Johannes, i desprès el driver ens acompanya a un edifici de dues plantes on hi ha els records, ara que hi penso, no he fet fotos, llàstima¡¡.
Es un edifici on hi ha una sèrie de, com ho diria, paradetes, no, no son paradetes, es com uns encants vells on hi ha un carreró central ple de, bàsicament cistells i platets de mimbre, quadrets tipis, ceràmica i altres utensilis de cuina i records, als altres dos carrerons laterals i ha tot de material com de construcció, portes, reixes, lavabos, etc (res per nosaltres, clar¡¡).

Al pis de dalt quasi tot son paradetes, ara si, de roba, vestits, camises, teles pintades amb motius típics, bolsos, etc que emplenen més de la meitat del local, a l’altre part hi ha tot de paradetes de figuretes de fusta, arracades, collarets, mascares, etc.

Un cop feta la primera inspecció visual de tot el local, ens dividim, la Gemma i la Carme van juntes caap a les botigues de cistells de mimbre, l’Esther es perd per les botigues de roba,i jo començo a regatejar ara aquí ara allí, i quan crec que tinc bon preu (segur que surto perdent sempre, però la il·lusió es la il·lusió¡¡), compro, el problema es que crec que se m’ha anat la pinça, he sortit amb unes cinc bosses i la motxilla plena¡¡

Quant ja estàvem negociant les darreres compres, jo un vestit per la Mireia, i la Gemma un collaret que havia vist nomes entrar, truca el Brother Johannes al driver per veure com estem, aquest es posa nerviós i diu que hem de marxar ja cap a on hem deixat al Brother, tanquem negociacions i marxem.

Li diem que abans hem d’anar a una copisteria a buscar un material que l’Oliver a encarregat pel curs de la Fotovoltaica que comença demà, però ell diu que primer te que anar a buscar al Brother, i així ho fem.........una hora per creuar Freetown i arribar a on estava el Brother............en teoria, perquè al arribar allí no hi era, llavors diem d’anar a la copisteria, que resulta que estava al costat de on hem comprat els regals¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡, torna a creuar tot Freetown, però aquest cop enlloc de fer-ho per carrer principal agafa un altre carrer, al principi bé, fins que ens posem dins una espècie de mercat a l’aire lliure on es fa quasi impossible avançar, nomes os dic que anaven a 5km/hora, i la gent aprofitava el “rebufo” de l’ambulància per anar avançant darrera nostre, estàvem en mig d’una riuada de gent........el que no se que feia tota aquesta gent cap a les 13:30 del migdia d’un dia laborable pel carrer, que no treballa ningú aquí?????

Aconseguim arribar fins la copisteria (5 minuts caminant d’on hem comprat els records), agafem el material encarregat i enfilem cap el lloc del records, allí estava el Brother Johannes, aparquem i anem a dinar..........ja eren quasi les 15 hores¡¡
Ortim del restaurant a les 15:30, i fins a les 16:30 no sortim de Freetown, d’alli cami lliure fins l’hospital on arribem quasi dues hores més tard.............no passa res, ara una dutxa i com nous desprès de la suada d’avui...............però no hi ha aigua, com estan reparant els generadors no ha funcionat cap i per tant la bomba d’aigua no a treballat i no hi ha aigua al dipòsit¡¡¡¡, bingo¡¡, rentat amb les tovallotetes perfumades per culets de nadons i aguanta fins demà.......

Un cop a casa i mitjanament net, faig recompte del que he comprat, a mi m’agrada, ho trobo maco, per tant dia ben empleat.

Desprès la rutina de cada nit, sopar, telemedicina i cap el llit............

Aquesta nit nomes hi la llum de la fotovoltaica a l’hospital, la resta esta tot a fosques, ni les cases, ni la llum exterior, ni l’enllumenat de nit del recinte, res, els generadors segueixen espatllats.......


Demà més¡¡¡¡

No hay comentarios:

Publicar un comentario