El perque d'aquest Blog

En aquest Blog explicare les meves vivencies aquests mesos a Sierra Leona, i aixi serà una manera de no perdre el contacte amb la gent que esteu aqui, espero que os sigui interesant ¡¡

domingo, 30 de enero de 2011

TERCER DIA

Avui es diumenge i això es fa notar, els germans fan missa molt d’hora, jo m’he aixecat a les 8, però el Dani encara dormia, i he aprofitat per acabar de llegir el primer llibre. S’ha aixecat a les 10 hores i llavors hem anat a esmorçar.
Desprès cada un a estat treballant una estona, ell fent el planing de la fotovoltaica i l’aigua i jo preparant en angles el que li vull dir al Brother Peter...........Mire, com trobo a faltar els teus serveis de traductora...........al Dani li entenc quasi tot, als d’aquí no hi ha manera¡¡¡¡¡............per tant he preferit prepara-m’ho tot amb l’ajut del diccionari, així en cas de dubte ho pot llegir i ens podrem entendre millor....ho això espero.
Perquè encara que tots os penseu que estic aquí de vacances, no es veritat, tinc una sèrie de feines encarregades, que son les següents:
  • Participar en el Projecte dels panels solars i l’aigua,
  • Elaborar un inventari de l’equipament tant electromedic com de manteniment.
  • Establir uns protocols per millorar el manteniment de l’Hospital
  • Analitzar el sistema informàtic de l’Hospital
  • Fer tria de l’equipament que hi ha dispers pels varis magatzems que tenen per veure quin es aprofitable i quin no.
  • Col·laborar amb el Brother Peter si ell ho creu convenient en el projecte de la nova casa dels germans.

Com podeu veure, feineta hi ha, però com hem arribat en cap de setmana no hi ha el personal que ens ajudarà a fer totes aquestes tasques, i això ens permet anar coneixent l’entorn i fer una planificació acurada de les feines a realitzar, però a partir de demà ja serà diferent, començarà l’activitat, que aquests primers dies estarà sobretot en el tema de la fotovoltaica.

Això si, fa molta calor, es una passada, i jo l’aguanto be, però la veritat es que es bastant enganxosa, molt humida, perquè, sol, el que es diu sol, no en fa molta estona, esta molt nuvolat, almenys aquests primers dies............veurem quan comencem a treballar ¡¡

El grup electrogen s’havia de posarr en marxa a les 19:30 i no ho ha fet, hem començat a sopar a les 20:15 sense llum, però al poc a tornat, això es africa¡¡¡

Be això es tot per avui, ja porto dos dies aquí i haig de reconèixer que això es diferent a tot el que he vist fins ara, però en el fons en recorda molt el que he vist de centre americà (Santo Domingo sobretot), el clima es similar i el paisatge (tipus de cases, vegetació, persones de color) també, potser amb mes pobresa però amb menys inseguretat, la gent es feliç amb el poc que tenen i ho transmeten.....

Una abraçada a tots ¡¡¡¡¡

sábado, 29 de enero de 2011

PRIMER DIA A SIERRA LEONA ¡¡¡¡

Hem quedat amb el Dani que desprès de la pallissa d’ahir ens aixecaríem a les 9 del mati, primera nit a Sierra Leona, he dormit com un tronc dins de la mosquitera, primer amb molta calor ( estàvem a 28 graus quan varem arribar), però desprès millor, dutxa amb aigua tebiona i a esmorzar............allí ens assabentem que avui es dia de celebració, ve la primera dama del país perquè hi ha la Graduació de la primera promoció de l’escola d’infermeria que esta adscrita a l’hospital, i hi estàvem convidats........desprès de fer un reconeixement de tot l’hospital i fer un primer replanteig de les feines a fer, ens hi hem acostat a la Graduació....i a estat impressionant¡¡¡¡¡, la gent anava amb les seves millors gales, les dones totes emperifollades, a estat força curiós.
Desprès de dinar i descansar una estona el Dani i jo hem anat a Lunsar el poble mes proper, ha estat una experiència interessant passejar pels carrers, no hi ha cap mena de problema ni inseguretat, però clar dos blancs solets destacaven, i tothom ens anava saludant, aquí som opotos (blancs), hem fet les compres que necessitàvem, targetes pel mobil alliberat i un endoll adaptador, i llavors en trobat el “Night Club David Villa”, si, si no es conya, i com feien el partit del Barça ens hi hem quedat a veure la primera part..........però el que no hem calculat es que ja era fosc i hem hagut de tornar a les fosques fins l’hospital , uns 35 minuts caminant per camí de carro les fosques totals, perquè aquí no hi ha electricitat, nomes algunes espelmes i algunes cases afortunades que tenen el seu generador i una mica de llum, però al final hem arribat a temps de sopar amb els germans. Ells s’han anat a Lunsar a una festa que hi havia, però nosaltres hem preferit quedar-nos per poder connectar-nos a internet, per això ara os puc enviar aquests dos missatges, be espero perquè mentre estic escrivint la llum del grup electrogen a fallat dos cops i ens hem quedat sense llum ni internet....a veure si ara hi ha mes sort.
De moment tot va bé, el menjar es bo, fa molta calor, però no es problema, petons a tots¡¡¡¡¡¡¡

VIATGE CAP A SIERRA LEONA¡¡

D'heu n'hi do quin dia per ser el primer, per començar la maleta gran tenia massa pes, o sigui que vaig haver de tirar algunes coses, altres posar-les a la maleta petita, altres a la maleta del Dani (el meu company d'aventures), i altres a la motxilla de mà.
Un cop a Brussel·les el vol enlloc de sortir a les 11:30 sortia a les 13:30, tocava esperar......... llavors m'adono que el telèfon no tenia cobertura, truca a la Sonia per que el Santi ho arregli (Gracies Santi¡¡).
El vol surt puntual i arriba desprès de plàcid vol a Freetown a les 19:30 hora local, una hora mes a Barcelona, passem sense cap problema l'aduana i esperem les maletes i caixes.........surten les darreres i la meva petita amb la cremallera rebentada (anava massa plena¡¡), llavors comencen a sortir tot de nois per portar-nos l'equipatge, hi havia bufetades, sortim a fora, on era negre nit i on ens esperava un xofer de l'hospital , anàvem en processo, sense llum i amb una coïa de negrets portant l'equipatge............imatge impressionant i caòtica arribem al cotxe i carreguem maletes. D'alli en camí de carro durant unes tres hores fins a l'hospital, sortíem de l'aeroport a les 21 hores locals, a les 23:15 de sobte parem, il·lús de mi penso ja hem arribat, doncs no, roda punxada, canvia la roda i continua............a les 24 hores arribem a l'hospital, allí ens espera el Brother Peter, que molt amablement ens ensenya les nostres habitacions, i ens acompanya perquè puguem sopar alguna cosa.................ja no se n'hi l'hora que era, però arribo a l'habitació (cap luxe però digne), trec totes les coses de les maletes les endreço i................ a dormir¡¡¡¡¡

domingo, 16 de enero de 2011

PRIMERA ENTRADA AL BLOG¡¡¡¡

Qui m'hauria de dir a mi que faria un Blog ¡¡¡¡, però aqui em teniu, crec que així podre seguir mantenint el contacte amb la gent que esteu aqui i podreu anar seguint les meves peripecies per Sierra Leona durant aquests mesos, una especie de diari, que no se si podre fer diariament o no, però ja veurem, de moment es tota una aventura ¡¡¡¡¡¡¡