DIUMENGE 3 D'ABRIL

Avui m’he aixecat a les 8 en punt, no em volia quedar sense esmorzar, i la veritat es que estic cansat, son molts dies seguits treballant moltes hores i cap dia de desconnexió, però ara el que compte es acabar d’una vegada, deixar-ho tot lligat per poder tornar.

Perquè ara, quan ja saps que tornes aquest dijous, ja tens ganes de que sigui el dijous i marxar, fins ara no havia tingut ganes, però ara ja començo a tenir-ne, fins i tot ja he començat mentalment a fer la maleta, a veure que m’emportaré i que no.......

Desprès d’esmorzar he anat un moment a telemedicina a veure les noticies del partit del Barça, i desprès he trucat a la meva mare, avui si l’ha agafat, esta nerviosa tot i que intenta dissimular-ho, es normal, per sort la Laura anirà amb l’Isma (la seva parella) a l’hospital i la mama no hi anirà fins que el nen hagi nascut, millor per totes dues. Ja m’ha dit que em trucarà quan el nen hagi nascut.

Llavors he anat a buscar a l’Oliver i ens hem estat mirant durant tot el mati i fins l’hora de dinar el cable de senyal, ja que hem detectat que te un voltatge que no te que tenir, però desprès de fer múltiples proves hem vist que aquest voltatge es induït pel cable que acciona les maniobres, que al anar paral·lels dins del cable coarrugat, i aquest tenir 220 volts indueix sobre l’altre cable una tensió que no hi hauria de ser. Per sort no afecta al funcionament del sistema i ja sabem perquè hi es...........però amb la broma ens hem passat tot el mati.

El Dani i la Mireia han estat fent els darrers quadres de les cases dels germans i rotulant els quadres.

Avui hem dinat a la una, es l’hora dels diumenges, hi havia paella, no com la de Cal Pinxo, però estava bona.  Al acabar de dinar hem estat parlant els quatre de com estaven els diferents temes de la fotovoltaica, eren més de les 15:00 quan hem acabat de parlar.

Desprès de dinar m’he estirat una estona, estava cansat, però fa tanta calor que no dorms ni descanses, desprès de mitja horeta llarga m’he aixecat.

Quan m’he aixecat he anat a canviar els polsadors que varem posar ahir  per interruptors, ahir a la nit hi van haver forces queixes del personal d’infermeria nocturn. Al final com només hem recuperat 3 interruptors, nomes hem canviat aquests tres, els altres dos hem deixat polsadors. Així anirà bé per veure amb el temps que va millor.

Quan he acabat he anat a telemedicina per posar-me una estona a internet, però no hi havia tensió, la Mireia estava mirant una cosa del quadre electric de la sala, però quan a acabat seguíem sense corrent, al final hem anat l’Oliver i jo a mirar-ho, hi havia un cable suelto, l’hem posat bé i ja teníem tensió.

La veritat es que estem tots bastant cansats, han estat uns darrers dies intensos de feina.

Cap a les 19.00 hores vaig cap a la casa, aprofito i truco a la meva germana per donar-li un peto i desitjar-li que li vagi molt bé tot demà.

Al porxo estan el Quico i l’Ana, els hi dono les fotos que havia fet d’ells, faig el mateix amb la Mireia i ella em dona les que m’ha fet a mi.

També ens intercanviem telèfons i adreces de e-mail per seguir en contacte.

Ja no puc més, vaig a dutxar-me, estic reventat, però la dutxa en revifa, estic una estona al porxo tranquilet i cap a sopar.

Avui es el dia del comiat del Quico, l’Ana i la Mireia, hi ha una mica d’embotit per picar, ensaladilla russa i pollastre............i de postra la Miriam a fet dos pastissos¡¡¡¡, avui si que no he passat gana ¡¡¡. En acabar, els germans els hi fan els regals típics al tres, son força macos, i mentre els germans van a dormir, nosaltres estem una estona més xerrant.

Quan hem acabat m’he acostat a casa de la Mariama, que acaba de sortir de treballar, perquè em vol donar una cosa, i per a la meva sorpresa em regala un vestit típic de Sierra Leona, es preciós, la veritat es que li agraeixo molt el detall, son una gent fantàstica. M’he quedat una mica parat perquè jo no tenia res per a ella. Son aquests petit detalls d’aquesta gent el que els fa diferents.

Torno cap a l’hospital, ja es tard per posar-se a internet, son les 21:30 aquí, però a Barcelona son les 23:30, i ja no hi haurà ningú connectat, i a més a més tinc ganes d’anar a dormir aviat.

Però fa tanta calor que em costa molt adormir-me, l’habitació es com un infern, al final m’adormo més per cansament que per un altre cosa.............

Ja només queden quatre dies ......................